En català, idioma oficial al Principat d'Andorra i
cooficial a Catalunya, és normatiu anteposar els articles personals en/el i
na/la als noms propis, per la qual cosa és possible que alguns lectors penseu
que l'autor del blog s'ha begut
l'enteniment i, en la línia del post de Las
Grecas de fa quinze dies (vegeu aquí), aquesta setmana li ha tocat a "la Luz...Casal", l'entranyable
cantant gallega que va meravellar el món sencer posant veu a la interpretació
de Miguel Bosé del tema Piensa en mí, de Agustín i Mª Teresa Lara,
a la pel·lícula Tacones lejanos (Pedro Almodóvar, 1991).
Doncs no és el cas, les nostres protagonistes d'avui
només coincideixen amb la Casal en tenir el nord-oest com a origen geogràfic,
Galicia (Espanya) i Seattle, Washington (USA), respectivament, en els seus països.
Així, LA LUZ
de qui parlem avui és un quartet liderat per la compositora, cantant i
guitarrista Shana Cleveland,
acompanyada de la teclista Alice Sandahl
i la secció rítmica inicialment formada per Marian Li Pino a la bateria i Abbey
Blackwell al baix, la qual, desprès d'un terrible accident de trànsit
mentre presentaven el seu primer disc, It's
Alive (2013), del que afortunadament en van resultar indemnes, va deixar el
lloc a Lena Simon, formació amb la
que han gravat dos àlbums més, Weirdo
Shrine (2015), produït per un conegut de la CdD, Ty Segall i el recent i més ambiciós, Floating Features, amb un altre famós conegut als comandaments, Dan Auerback.
Un disc editat des de la seva nova residència a Los
Angeles, Califòrnia, en el que el de Black
Keys ha polit el seu so però sense interferir com es podria esperar,
mantenint intacte l'esperit surf-rock
que les caracteritza, amb brillants línies “retro” de guitarra (habitualment
del model Fender Jaguar, tot i què en el vídeo d'avui utilitza una Stratocaster), amb una
reverberació que tant ens evoca a The
Shadows com a grups de garatge de
la primera generació, i harmonies vocals hereves dels "grups de
noies" dels 60 com The Shirelles,
amb l'afegit d'unes lletres d'aparença senzilla però molt més intel·ligents i
reflexives.
Un LP que s'inicia amb el tema homònim, instrumental,
una mena de trencaclosques psicodèlic, on hi veig la influència dels Jefferson Airplane, que en endinsa en
un disc tan oníric com ens suggereix la surrealista portada (inspirada en Salvador Dalí?) que us recomano
escoltar relaxats i sense pressa, gaudint així de temes com Cicada, Loose Teeth, Californa Finally o
la CdD.
Seqüenciada en sisè lloc, a The Creature, partint d'una atmosfera suau, es va creant un ésser
imaginatiu amb el que, perdoneu-me el joc de paraules, La Luz ens introdueix a
la foscor que amaga cada ombra.
- LA LUZ. The
Creature. Floating Features (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada