BEACH HOUSE és un duo
de Baltimore, Maryland (USA), format per la cantant i teclista francesa Victoria Legrand i el guitarrista i
multiinstrumentista Alex Scally,
l’estil del qual, contràriament al que el seu nom (Casa de la platja)
suggereix, no en té res d’estiuenc ni assolellat.
Les seves composicions, basades inicialment en
l’orgue, la guitarra i les percussions programades amb sintetitzadors “vintage”, i amb l’element clau de la
veu, ens mostren un paisatge fosc i seductorament oníric que, pels seus ritmes
lents, atmosfèrics i unes lletres opaques, han estat etiquetades com a “dream pop” i ens evoquen alguns coneguts
del blog com Galaxie 500 o Mazzy Star.
Desprès de dos LP, l’homònim Beach House (2006) i Devotions (2008), molt ben acollits per
la crítica i el públic, el tercer, Teen
Dream (2010), gravat ja amb el segell Sub
Pop Records, va ser la seva obra cimera i de més èxit comercial, no
superada en els següents més que notables Bloom
(2012) i Depression Cherry (2015).
A Teen
Dream, enregistrat en una antiga església al nord de New York reconvertida
en estudi a les ordres de l’enginyer i productor Chris Coady, els mitjans proporcionats per una discogràfica “major”, ara amb bateries reals, han
donat lloc a un so més net i clar que, afortunadament, no ha comportat una
sobreproducció que alterés la seva personalitat artística.
Un àlbum de 10 tracks
que integren perfectament ritmes de pop,
folk, soul, gospel i electrònica en el que els elegants arranjaments i els riffs de guitarra de Scally en cap
moment queden eclipsats per la autèntica protagonista del disc, la veu de la
neboda del cèlebre compositor Michel
Legrand. Una veu plena de matisos que es mou amb subtilesa entre la
fragilitat, la sensualitat, l’autoritat i la fredor, que ens recorda en alguns
moments a Nico (què espero a fer un
post de The Velvet Underground?), a Elisabeth Fraser (Cocteau Twins) i, sobretot, a Hope
Sandoval, dels esmentats Mazzy Star.
Un CD que va sortir a la venda acompanyat d’un DVD amb
els vídeos de cada una de les cançons del disc, cada un dirigit per un director
diferent. Deu temes excel·lentment seqüenciats, des de l’inicial Zebra, seguit de Silver Soul, Norway i el que he triat com a CdD d’avui, Walk In The Park.
Una composició que, tot i sonar romàntica, és
qualsevol cosa menys un “passeig pel parc”, un tema perfecte per oblidar el mal
d’amor, amb frases com la de la tornada, que ve a dir que "és qüestió de
temps que t'escapis de la meva ment, de la meva vida...és qüestió de
temps":
In a matter of time, it
would slip from my mind
In and out of my life, you would slip
from my mind
In a matter of time
- BEACH HOUSE.
Walk In The Park. Teen Dream (2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada