Ry Cooder-4:
El quart i, per ara, definitiu post sobre el
músic i productor Ry Cooder tracta
de la seva obra més reeixida, concretament en la seva faceta de productor, i
versa sobre un àlbum que va gravar quasi per casualitat.
I va ser que l'angelí va anar a La Havana (Cuba)
per produir un disc de música afro-cubana amb un artistes de Mali que no van
poder arribar-hi per manca de visat, quan va proposar al director d'orquestra Juan de Marcos González fer-ho amb
músics tradicionals locals, la majoria d'ells desconeguts en aquell moment fora
de la illa.
I el resultat va ser Buena Vista Social Club (1997), un LP gravat en 6 dies que pren el
nom d'una de les cançons, inspirada tanmateix en un club de música i ball
d'èxit de la època pre-revolucionària destinat a la població negra en un
moment històric en el que la discriminació estava institucionalitzada. Un lloc
que als anys 30 i 40 va veure nàixer sons com el mambo (amb clara influència jazzística), la charanga, la pachanga, el
cha-cha-cha i el que, en definitiva,
seria el més representatiu de la música cubana, de gran impacte en tanta música llatinoamericana del segle XX, el son
montuno. Una activitat artística, amb Benny
Moré, Pérez Prado o Armando Moreu Jr, director de la
orquestra del cabaret Tropicana al
capdavant, associada a un estil de vida hedonista que la revolució castrista de
1959 va tallar de soca-rel, tot i què el BVSC ja havia plegat abans.
Un disc de 16 pistes (avui, en reconeixement als
artistes, evitaré l'anglicisme tracks)
iniciat per Chan Chan, una composició
acreditada a F. Repilado ( Compay Segundo) interpretada per Elíades Ochoa, i
altres de magnífiques com Y tú qué has
hecho?, una de les tres que canta el Compay Segundo, Veinte años, la única contribució de la fèmina Omara Portuondo (amb
l'acompanyament de Compay, com no?) , la homònima Buena Vista Social Club, obra del baixista Orestes "Cachaíto" López i interpretada pel seu fill Orlando, qui conta amb la magistral
improvisació al piano de Rubén González
i quatre de les cinc que canta Ibrahim Ferrer, El cuarto de Tula (acompanyat per Elíades Ochoa i Manuel "Puntillita" Licea),
el bolero clàssic de Isolina Carrillo Dos gardenias, Candela,
una divertida composició de Faustino
Oramas plena d'insinuacions sexuals i la CdD, el tra...ay! la pista número dos, De
camino a la vereda, de la qual també n'és l'autor Ferrer.
Un disc que evidencia l'esperit de fusió esmentat en els tres post anteriors sobre Ry
Cooder, de qui Compay Segundo va admetre: "se me sale la babita, yo no lo puedo evitar".
I una CdD en la que, sota el mantra:
¡Óigame compay! No deje el camino por coger la vereda"
li recriminen al compay que hagi "dejao" a la pobre Geraldina (el
camí) para meterse Dorotea (la
vereda), cap a la meitat de la qual s'escolta la impagable estrofa :
No hables de tu marido mujer.
Mujer de malos
sentimientos,
Todo se te ha vuelto un
cuento
Porque no ha llegado la
hora fatal
i a la que no falta un "sample"
del Cielito lindo del mexicà Quirino Mendoza Cortés, que tots
coneixereu:
Ay, ay, ay, ay, canta y no llores
porqué cantando se
alegran,
cielito mío (per lindo), los corazones
Una CdD que us recomano escoltar en la versió oficial del disc, de molt millor qualitat de so que el vídeo del concert, en el que, si més no, podreu apreciar com les gasta l'entranyable Ibrahim Ferrer.
Una CdD que us recomano escoltar en la versió oficial del disc, de molt millor qualitat de so que el vídeo del concert, en el que, si més no, podreu apreciar com les gasta l'entranyable Ibrahim Ferrer.
- BUENA VISTA SOCIAL CLUB. De camino a la vereda. Buena Vista Social Club (1997).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada