Charles Costa és un jove londinenc, fill d'una professora de
música que, des de ben petit, va rebre una formació musical clàssica, tocant la
guitarra, el piano i el violoncel, i de cant, al cor del seu col·legi, la St. Paul's School, concepció artística que va
canviar quant als 15 anys un amic li va regalar el Bonde On Blonde (1966) de BobDylan.
I així, desprès d'un breu pas per la Facultat de Sociologia de la Universitat de Durham, va tornar a Londres per formar la banda d’indie-rock Adventure Playground, efímer projecte que va acabar quan va guanyar la International Songwriting Competition, a Nashville (Tennessee, USA), el primer britànic que ho aconseguia, i iniciar una carrera en solitari amb aquest nom tan peculiar, que comparteix amb una raça de gossos, de KING CHARLES.
I així, desprès d'un breu pas per la Facultat de Sociologia de la Universitat de Durham, va tornar a Londres per formar la banda d’indie-rock Adventure Playground, efímer projecte que va acabar quan va guanyar la International Songwriting Competition, a Nashville (Tennessee, USA), el primer britànic que ho aconseguia, i iniciar una carrera en solitari amb aquest nom tan peculiar, que comparteix amb una raça de gossos, de KING CHARLES.
Però la veritat és que amb el seu primer àlbum, LoveBlood (2012), va
aconseguir que es parlés més de la seva cridanera estètica, amb aquests cabells
encrespats i el bigoti engominat, i una roba d'estil pirata, a mitges entre Prince i Adam Ant, que no del seu so, situació que ha canviat en aquest
segon, Gamble For a Rose (2016), en
gran part gràcies a la producció, per a alguns fins i tot excessiva, de Marcus Mumford, el líder de Mumford & Sons.
Ara els sintetitzadors i
els efectes de so han donat pas a dolces melodies, a mig camí entre l’indie-folk , el rock psicodèlic i el glam
dels seus admirats Donovan, Syd Barrett (dels primers Pink Floyd) i Marc Bolan (dels seminals Tyrannosaurus Rex), amb unes lletres melancòliques en les que sembla donar resposta
als seus propis dubtes personals, un interessant canvi de direcció que em
sembla que en el futur encara podrà donar més de sí i el portarà a jugar a la
mateixa lliga que els seus amics, els esmentats Mumford & Sons, Laura Marling i Noah & The Wale.
Els temes que més m'agraden dels
12 de l'LP son l'homònim Gamble For A
Rose, Lady Of The River, Carry Me Away, la primera cançó que va
composar, als 17 anys, la que tanca el disc, Coco Chitty, una peça de l'anterior LoveBlood que ara ha revisitat, i que, segons diu, pensa seguir
fent-ho en els pròxims anys, i la que l'obre, Loose Change For The Boatman, la CdD.
Un tema que comença i acaba amb una suau melodia en la que la veu s'acompanya d'una melancòlica guitarra, per llançar-se en la part central cap a un cor brillant, amb el punt just d'èpica, que ben bé podria formar part del Wilder Mind (2015), el tercer àlbum dels Mumford & Sons, gravat quasi a la vegada i amb el mateix productor, l'esmentat Marcus Mumford, la influència del qual en aquest àlbum no es pot ignorar.
Però, si voleu, desprès podeu escoltar la versió naked, "a pelo", i comprovareu que el tema s'aguanta per sí mateix, sense tanta producció ni h...!
Un tema que comença i acaba amb una suau melodia en la que la veu s'acompanya d'una melancòlica guitarra, per llançar-se en la part central cap a un cor brillant, amb el punt just d'èpica, que ben bé podria formar part del Wilder Mind (2015), el tercer àlbum dels Mumford & Sons, gravat quasi a la vegada i amb el mateix productor, l'esmentat Marcus Mumford, la influència del qual en aquest àlbum no es pot ignorar.
Però, si voleu, desprès podeu escoltar la versió naked, "a pelo", i comprovareu que el tema s'aguanta per sí mateix, sense tanta producció ni h...!
- KING CHARLES. Loose
Change For A Boatman. Gamble For A Rose (2016).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada