divendres, 10 de juliol del 2026

Knockin' On Heaven's Door (Bob Dylan/Television)

 

Dylan Covers 17:

Efectivament, com els seguidors del blog haureu apreciat, la CdD de la setmana passada (vegeu aquí) ens evoca la coneguda Knockin' On Heaven's Door, el tema principal del disc de BOB DYLAN que, en realitat, és la BSO de la pel·lícula homònima Patt Garrett & Billy The Kid (Sam Peckinpah, 1973), protagonitzada per James Coburn i Kris Kristofferson, en la que es reserva un petit paper, el d'un personatge sense veu, anomenat Alias, per a l'autor.

Un àlbum en l'enregistrament del qual van participar músics de la categoria de Roger McGuinn (de The Byrds) i Bruce Langhorne a les guitarres, Booker T. Jones al baix, Byron Berline al violí o Jim Keltner a la bateria però perfectament prescindible de la discografia del de Duluth, amb 10 tracks, majoritàriament instrumentals, amb l'excepció de Billy, de la que en fa quatre variacions i la CdD d'avui, una de les més conegudes arreu del mon.

Una balada extremadament simple en la que descriu la mort per ferida de bala d'un ajudant del xèrif des d'una dimensió lírica típica del cantautor, a qui acompanya un cor de gospel que intensifica el dramatisme d'una escena d'un home "trucant a la porta del cel".

Una cançó que ha estat versionada per multitud d'intèrprets de tots els estils, en principi ideal per aquesta secció de Dylan Covers, però a la m'he resistit a causa de que la més coneguda de totes és la que van incloure els Guns N'Roses al seu àlbum Use Your Illusion II (1991), una banda que no és "sant de la meva devoció", que no ha estat protagonista, fins ara, de cap post en aquest blog, i, per aquest motiu, tampoc pot compartir-la amb l'original, honor que, després de descartar-ne d'impressionats com les d’Eric Clapton (que podeu escoltar aquí i aquí), Bob Marley (aquí), The Grateful Dead (aquí), U2 (aquí), Bryan Ferry (aquí) o The Sisters Of Mercy (aquí), m'he decidit per la que en van fer els TELEVISION.

Una interpretació en la que les guitarres de Tom Verlaine i Richard Lloyd capturen l'angoixa morbosa de l'original, però de la que es distancien significativament amb unes sòrdides atmosferes, desenvolupades en extenses jam sessions com la enregistrada l'any 1978 i publicada en el seu doble àlbum en directe, editat en format cassette, The Blow Up (1982).

- BOB DYLAN/TELEVISION. Knockin' On Heaven's Door. Patt Garrett & Billy The Kid (1973)/The Blow Up (1982).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada