Després d'un parell d'àlbums, Don't Let The Kids Win (2016) i
Crushing (2019) dels que no en tenia coneixement i que, escoltats
retrospectivament, em semblen igual de bons, vaig descobrir la cantautora i
guitarrista JULIA JACKLIN en el seu tercer i, per ara, darrer, Pre
Pleasure (2022), un disc musicalment, com els anteriors, a cavall entre
el dream pop i l’alt-country, que en evoca altres artistes
actuals i "conegudes" nostres com Angel Olsen, Mitski
o Sharon Van Etten que han portat al límit la fusió del folk amb
altres gèneres musicals.
Un LP produït per Marcus Paquin i enregistrat amb l'acompanyament
d'alguns membres de The Weather Station i de The Macedonian Symphonic
Orchestra, dirigida per un altre "conegut", Owen Pallett,
en el que la australiana se'ns mostra com una escriptora excepcional, amb unes
lletres directes, introspectives i personals i intemporals alhora, amb temàtica
al voltant de la religió, el preu de la fama, la sexualitat, les relacions
maternofilials i afectives, dels 10 tracks del qual en destacaria
algunes com la inicial, Lydia Wears A Cross, I Was Neon; Love, Try Not To
Let Go (en la que substitueix la guitarra pel piano); Be,
Careful With Yourself o la que
el finalitza i CdD d'avui, End Of A Friendship.
Una composició en la que relata, com el seu títol indica, el final d'una
amistat, un tema tractat en multitud de cançons però en poques d'una manera tan
sincera com quan reviu la conversa final en la que diu: "Va enumerar
les coses que no li agradaven de mi i jo em vaig asseure allà, en silenci,
acceptant el nostre destí, sempre ens va costar relacionar-nos..." i que,
gràcies a uns espectaculars arranjaments de cordes, assoleix un clímax d'aires
cinematogràfics.
Ho podeu comprovar al videoclip oficial, enregistrat per la mateixa autora, la cara de la qual s'aprecia en el minut final.
- JULIA JACKLIN. End Of A Friendship. Pre Pleasure
(2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada