Demà a la nit
anirem a la Sala Apolo, de Barcelona, al concert d’OWEN PALLETT.
Es tracta d'un
compositor, violinista i cantant de Ontario (Canadà), que ha col·laborat com a
productor, arranjador i músic amb molts i grans grups de pop-rock, com Pet Shop Boys,
The Hidden Cameras, Beirut o The Last Shadow Puppets i altres coneguts del blog com Grizzly Bear,
The Mountain Goats i, sobretot, Arcade Fire, amb els que a més a més de
participar com a arranjador i músic en discos tan excepcionals com Funeral (2004) i Neon Bible (2007), ha sortit de gira en alguna ocasió.
Però si
protagonitza el post d'avui a la CdD és pel seu treball individual, inicialment
amb el nom de Final Fantasy, amb el
que va gravar dos discos -el segon dels quals, He Poos Clouds (2006), extraordinari-, nom al que va haver de
renunciar per un problema amb els drets d'autor amb la famosa
sèrie de videojocs japonesos, adoptant aleshores com a nom artístic el seu
propi.
Canvi que, per
cert, ha resultat saludable a efectes artístics, ja que els dos discos que ha
editat, Heartland (2010) i el recent In Conflict (2014), han superat els
anteriors.
El seu estil és una
insòlita combinació de música de cambra, que domina per la seva acadèmica
formació musical, i pop
electrònic, per al que utilitza el violí, viola, piano, clavecí,
guitarra, baix, sintetitzadors i un pedal-loop
característic del que s'acompanya en els seus concerts. Una altra
característica del seu estil és la temàtica conceptual en un context de ficció
per a cada àlbum (per exemple el joc de rol Dungeons
& Dragons), que ha abandonat en el seu últim i millor disc fins ara,
l'esmentat In Conflict.
És aquest un
disc, en el que contat amb la col·laboració d'un altre vell conegut del blog, Brian Eno, en el sintetitzador i la veu, una obra continguda i una
mica lúgubre, amb unes lletres que, per primera vegada i influenciat pel seu
amic John Darnielle (de The Mountain
Goats), tracten temes personals, sovint de manera al·legòrica i inscrutable al
voltant de la mort, la (homo)sexualitat i altres conflictes mentals als que
al·ludeix el títol, i amb arranjaments en general una mica més simples, excepte
en alguns temes, com la CdD d'avui, que ens recorda més els discos anteriors.
El tema és On A Path, el track número 3 del disc un fràgil i delicat monument sonor en el que
els arranjaments no es limiten a un us ornamental sinó que son elements clau de
la partitura. Per gaudir-ne en la seva plenitud us recomano una escolta atenta,
l'esforç valdrà la pena i ja veureu com quedareu captivats de la bellesa
resultant de la peculiar conjunció entre el classicisme dels instruments i les
possibilitats tecnològiques.
I tot això sense
renunciar a la melodia, com demostra la preciosa tornada:
You stand in a city you don't know
anymmore
Spending
every year bent over from the weight of the year befor
You stand in
a city you don't know anymore
We tried to
rule the world but we couldn't get beyond the front door
Friso per escoltar i
veure demà a aquest portent, amb el seu violí acoblat al pedal-loop...ens veiem a l'Apolo, Owen!
- OWEN PALLETT. On A Path. In Conflict (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada