La CdD d'aquesta setmana il·lustra com cap altra la marea de grups de dones
que ha inundat la meva discoteca aquests darrers mesos. Es tracta de tres cantautores
que, en el seu millor moment artístic individual, han unit els seus talents per
formar el que, inevitablement, hem de considerar un "supergrup".
Tres artistes, a dues de les quals, Lucy Dacus i Phoebe Bridgers, hem dedicat sengles posts anteriorment i
una tercera, Julien Baker, a la que li devem, de la escena indie-rock
americana, d'estils prou diferents com per a ser recognoscibles però amb una
intensa química personal, fruït del seu inconformisme i ànsies d'independència
i llibertat, inclosa la psicoafectiva, com a dones, en front d'un mon en el que
sembla ser més fàcil que et reconeguin la genialitat si ets un mascle, d'aquí
l'irònic nom del grup, boygenius (noi geni), escrit així, amb la
tipografia en minúscula.
Una confluència que no ha sumat sinó multiplicat els seus valors,
evidenciat des de l'EP homònim autoproduït i editat el 2018 però que ha resultat
abassegador amb l'àlbum de debut, The Record (2023),
enregistrat als Shangri-La Studios de Rick Rubin a Malibú, en tres tracks
del qual (com Thrue Blue) predomina l’indie-folk melòdic de
la Dacus, en altres tres (com Emily I'm Sorry) el pop
introspectiu i malenconiós de Bridge i en dos (com $20) la intensitat
guitarrera, gairebé punk, de Baker, completant la resta fins a la
dotzena amb tres d'autoria compartida.
Concretament la inicial, Whitout You Without Them,
amb unes harmonies vocals "a capella" similars a la dels mítics C,S&N
amb qui se les compara, la caràtula del debut dels quals, el 1969, van emular
en el seu EP (vegeu la imatge comparativa), el mateix que farien amb la portada
que Nirvana va protagonitzar per a la revista Rolling Stone el 1994
(vegeu tanmateix); la cinquena, Cool About It (que podeu escoltar aquí),
un homenatge, més que no un plagi a la coneguda The Boxer (i aquí),
del Brigde Over Troubled Water (1970) de Simon &
Garfunkel, al que, per cert, dedicarem la CdD de la setmana que
ve; i la sisena, Not Strong Enough, la escollida per avui.
Una oda a l'amistat, amb una referència a la famosa Boys Don't Cry
de The Cure, en forma de balada country-pop, amb una captivadora
melodia i una mena de tornada en la que ens insisteixen, fins a dotze vegades,
amb el vers "Always an angel, never a god", o sigui, que
"Sempre un àngel, mai un déu".
- boygenius. Not Strong Enough. The Record (2023).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada