A propòsit de Leonard Cohen-7:
Després de dos LP, Death Of A
Ladies' Man (1977), produït pel polèmic Phil Spector (vegeu aquí) i
l'autoproduït Recent Songs (1979), del resultat dels quals no en va
quedar gaire satisfet, LEONARD COHEN va tornar a contar amb John
Lissauer per al seu setè disc, Various Positions (1984).
Un àlbum en el que incorpora
elements electrònics tan senzills com un orgue Casio i
sintetitzadors més evolucionats, el que seria una constant en la seva obra
posterior, que no figuraria entre el millor de la seva discografia si no fos
per contenir dos composicions excepcionals.
La primera és la que l'enceta i
CdD d'avui, Dance Me To The End Of Love, escrita en col·laboració amb David
Campbell, amb un ritme de vals que recorda el sirtaki grec i
que convida a la celebració de l'amor (“Balla amb mi i porta'm a la teva
bellesa amb un violí ardent...”) però que té un origen dramàtic, ja que
s'inspira en l'holocaust jueu, concretament quan en alguns camps d'extermini
els nazis obligaven a un quartet de corda a interpretar música clàssica mentre
les víctimes eren conduïdes als crematoris. Un tema en el que destaca la
interpretació vocal de Jennifer Warnes, especialista en duets amb
cantants masculins i amb grans èxits en temes de pel·lícules com Up Where We
Belong, amb Joe Cocker a Oficial i cavaller (Taylor
Hackford, 1983) o (I've Had) The Time Of My Life, amb Bill Medley
a Dirty Dancing (Emile Ardolino, 1988).
L'altra, Hallelujah, un autèntica oda a l'amor i el sexe, desposseïda de qualsevol sentiment religiós, que tanmateix he afegit com a bonus track, figura entre les més conegudes del seu autor però també per algunes de les múltiples versions que se n'han fet, entre les que en destaca la de Jeff Buckley en el seu àlbum Grace (1994), que escoltarem el divendres que ve.
- LEONARD COHEN. Dance Me To
The End Of Love / Hallelujah. Various Positions (1984).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada