Amb un nom inspirat en una pel·lícula
de terror canadenca, dirigida per George Mihalka el 1981, de la qual en
va fer un remake l'americà Patrick Lussier el 2009, MY BLOODY
VALENTINE, és un grup de Dublín, Irlanda, liderat pel guitarrista americà Kevin
Shields, que deu gran part de la seva popularitat al seu segon LP,
Loveless (1991).
Un àlbum
paradigma d’un estil caracteritzat per uns ambients extremadament
densos en base a unes guitarres distorsionades, amb afinacions alternatives,
amb profusió de reverb i de l'ús del trèmolo, amb samples
a dojo i unes parts vocals, repartides entre Shields i Bilinda Butcher,
mesclades a un volum tan baix que resulten incomprensibles.
Un so únic i característic al que,
als escenaris, afegien la particularitat d’interpretar-lo amb una absoluta
manca de moviment, amb una actitud com d’estar "mirant-se les
sabates", per el que la premsa no va trigar a definir com a "shoegazing"
i que va influir en multitud de bandes posteriors.
Un disc la gravació del qual,
majoritàriament en format “monoaural”, va suposar un enorme esforç, al llarg de
diversos anys, amb la participació de més d'una dotzena d’enginyers de so i
múltiples dificultats tècniques -derivades del
perfeccionisme d’un erràtic Shields, que va emprar fins a dinou
estudis- i mèdiques, com el "tinnitus" que va afectar a
diversos músics, a conseqüència del volum en el que interpretaven, que va
rebre una entusiasta atenció de la crítica musical de la època, al temps que
arruïnava la discogràfica, Creation Records, que no va recuperar, ni de
lluny, la inversió econòmica efectuada i que, a la llarga, comportaria
tanmateix la dissolució del grup.
Un fet que va donar lloc a projectes alternatius de cadascun dels membres, amb el mateix Shields
col·laborant amb coneguts del blog com Dinosaur Jr, Yo La Tengo
o Primal Scream, a més a més de a contribuir a la banda sonora del film Lost
In Translation (Sofia Coppola, 2003), fins a la seva sorprenent
reaparició, 22 anys després, amb el també aclamat mbv (2013). Una
tornada efímera que sembla que està a punt de reactivar-se aquest 2021 que
acabem i que té a tots els seus incondicionals a la expectativa.
Com a CdD he triat Only
Shallow, una de les dues en les que participa el bateria i cofundador de la
banda, Colm Ó Cíosóig, aleshores amb problemes de salut, i que enceta
aquest disc de culte, en la que la guitarra del líder planeja al llarg del
tema, caracteritzat per l'ús intensiu de la barra de trèmolo i un riff
que no us podreu treure del cap.
- MY BLOODY VALENTINE. Only Shallow. Loveless (1991).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada