La carrera de KATE BUSH havia
passat per a mi desapercebuda fins que vaig escoltar la seva prodigiosa veu en
el duet amb Peter Gabriel del tema Don't Give Up (So, 1986), CdD en el seu dia (vegeu aquí).
I així em vaig interessar per aquesta cantant i
compositora britànica que als 15 anys va cridar l'atenció de David Gilmour, de Pink Floyd, però que, perfectament tutelada per la discogràfica
EMI, va perfeccionar els estudis de cant, dansa i mim fins als 19, en que va
debutar amb l'LP The Kick Inside
(1978) amb el reeixit single Wuthering
Heights (vegeu aquí), inspirat en una famosa novel·la i pel·lícula traduïdes aquí com a
"Cumbres borrascosas".
Però el seu estil, mescla de balades romàntiques
i temes tabú com la religió o la homosexualitat (que la van convertir en icona
de la comunitat LGBT) amb estils variats com folk i rock psicodèlic,
podia ser poc comercial, el que van evidenciar àlbums posteriors com Lionheart (1978), Never For Ever (1980) o The
Dreaming (1982), que va arribar a ser qualificat d'excèntric. Això va fer
reflexionar a l'artista que va muntar a la casa que compartia amb la seva
parella, el baixista Del Palmer, un
estudi amb tota mena d'instruments i aparells, entre ells el costós
sintetitzador Fairlight CMI, per
gravar, al llarg de tres anys, la seva obra definitiva, Hounds Of Love (1985), un disc èpic que va de la música simfònica
al hard-rock, amb aires celtes i
inspiració oriental.
Un autèntic cocktail
organitzat en dues parts, una cara A , subtitulada Hounds Of Love i farcida de hits
al més pur estil pop, com la inicial Running Up That Hill (A Deal With God),
l'homònima Hounds Of Love, The Big Sky o la CdD i una cara B, The Ninth Wave, que narra, a mode de
suite, les tribulacions d'una doma perduda a l'oceà. Una obra mestra que figura
en totes les enciclopèdies de música rock,
no superada en la mitja dotzena de discos posteriors, entre alguns dels quals
han arribat a passar més de deu anys.
Per a sorpresa dels melòmans el 2014, desprès de
35 anys allunyada dels escenaris, va programar un seguit de 15 concerts, que,
venuts immediatament, van acabar sent 22, al Hammersmith Apollo Theatre, de Londres, recollits en el triple CD Before The Dawn (2016), amb el que us
podeu iniciar aquells seguidors del blog
que no conegueu aquesta artista total.
La CdD, el track número 5 que
tanca la cara A en format vinil, es basa en la relació entre l'excèntric
psicòleg austríac Wilhelm Reich i el
seu fill Peter i pren el nom d'una
suposada màquina, inventada pel primer, per produir pluja, Cloudbusting, el vídeo de la qual conta amb la participació de
l'actor Donald Sutherland.
- KATE BUSH. Cloudbusting.
Hounds Of Love (1985).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada