Fill In The Blank (Car Seat Headrest)

Will Toledo és un jove músic nord-americà de Virginia, actualment resident a Seattle, Washington, que, des del 2010 al 2013, ha publicat una dotzena de discos a la plataforma digital Bandcamp, gravats de manera casolana, el que habitualment anomenem en "baixa fidelitat" (lo-fi) amb el programa que porta incorporat el seu ordinador portàtil, el micròfon del qual va descobrir que recollia millor la veu si cantava des del seient del darrera, penjant el PC al "suport per al cap del seient del cotxe" (el que habitualment anomenem “reposacaps”), terme que es va convertir en el seu nom artístic.

Aclarit el dubte que aquest extravagant nom de CAR SEAT HEADREST us devia suscitar, direm que als 23 anys ja porta dos àlbums publicats per una discogràfica, concretament Matador Records, molt ben acollits per la crítica i el públic. I si el primer, Teens Of Style (2015), no era més que una col·lecció de temes prèviament gravats i autoeditats a la Bandcamp, el segon, Teens Of Denial (2016), amb l'acompanyament d'una banda completa i una producció definitivament neta i ambiciosa a càrrec de Steve Fisk, el podem considerar el seu debut pròpiament dit i, en el meu parer, per la porta gran. 

Un disc llarg, de més de 70 minuts, d’indie-rock basat en guitarres elèctriques i acústiques que ens evoquen vells coneguts del blog com Dinosaur Jr, Pixies o Yo La Tengo i a altres que estan per ser-ho, com Pavement, Guided By Voces o Wire, amb estructures melòdiques complexes i poc convencionals i lletres introspectives que retraten amb mal humor tota una generació de joves, la seva, maltractada econòmicament per la cobdícia de les anteriors.

Un àlbum del qual se'n van haver de destruir còpies físiques per un valor de 50.000 $, al no obtenir finalment el permís de Ric Ocasek, per incloure una versió de Just What I Needed, un tema de The Cars, però que podreu escoltar en la versió digital que corre per la xarxa titulada  Just What I Needed/Not Just  What I Needed , i del que en destacaria altres tracks com Destroyed By Hippie Powers, Drunk Drivers/Killer Whales o The Ballad Of The Costa Concordia, en el que utilitza el naufragi provocat per l'infame capità italià com a metàfora per una crítica social sobre la lluita entre l'individu i la comunitat, una sensacional composició, la durada de la qual, més de 11 minuts, se'n surt de l'estàndard de la CdD, per el que he escollit com a tal la que obre el disc, la també magnífica Fill In The Blank, que comença reconeixent "estar tip d'omplir l'espai en blanc":

          

      I'm so sick of (fill in the blank)...

i reivindica el seu dret a estar deprimit a la tornada:

     You have no right to be depressed

            You haven't tried hard enough to like it

          Haven't seen enough of this world yet

           But it hurts, it hurts, it hurts, it hurts... 

- CAR SEAT HEADREST. Fill In The Blank. Teens Of Denial (2016).