Els CLAP
YOUR HANDS SAY YEAH, a partir d'ara CYHSY, estan de gira mundial
-aquest estiu han tocat al Sonorama
Ribera, a Aranda de Duero (Burgos)- celebrant el desè aniversari del seu
primer disc, l'homònim Clap Your Hands
Say Yeah (2005), i fan bé, perquè cap altre dels quatre treballs
posteriors del grup ni del seu líder, Alec
Ounsworth, en solitari o amb altres projectes com Flashy Python, es pot comparar amb el seu reeixit debut.
Es tracta d'una banda formada a Brooklyn (New
York, USA) per l'esmentat cantant, lletrista i guitarrista de Philadelphia
(Pennsylvania, USA) i el seus companys de la Universitat de Connecticut, els
bessons Lee, guitarrista també, i Tyler Sargent, baix, Robbie
Guertin, teclats, i Sean Greenhalgh, bateria, amb un estil indie-rock fresc i desenfadat que en
recorda a vells protagonistes de la CdD com The Modern Lovers o ViolentFemmes i pel deix vocal de Ounsworth, per el que ha estat reiteradament
comparat amb David Byrne, als Talking Heads.
La història del seu èxit és el prototip dels artistes indie, ja que va ser un àlbum auto
editat i promocionat a les xarxes socials, amb un ressò tan espectacular que va
precedir a les crítiques fins i tot exageradament favorables (millor banda
revelació de l'any) de la premsa musical especialitzada.
Malauradament els següents discos de CYHSY, Some Loud Thunder (2007) i, quatre
llargs anys desprès i amb diversos canvis en la formació original, Hysterical (2011) no van mantenir el
nivell del debut, ni tan sols el darrer, Only
Run (2014), produït per Dave Fridman,
tot un personatge de la CdD, en el que han contat amb la participació de Matt Berninger , el cantant d'uns
altres coneguts del blog, The National.
El seminal LP al que ens referim comença amb el tema Clap Your Hands!, una deliciosa
fanfàrria circenca, seguida de 11 temes més, dels que cal destacar-ne uns
quants, com Let The Cool Goddess Rust
Away, Over And Over Again (Lost And Found), Is This Love?, In This Home On Ice o
la CdD d'avui, The Skin Of My Yellow
Country Teeth, el títol ni l'absurd text de la qual no aconsegueixo
comprendre, però davant de tanta frescor i vigor, em sembla que m'és ben bé
igual. I espero que a vosaltres també, comproveu-ho amb aquesta actuació al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) del 2007, això és indie-rock en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada