El darrer del quatre post previstos sobre l’space-rock, precedit per Mercury Rev, The Flaming Lips i The Delgados, està dedicar a la banda californiana GRANDADDY, formació que ve a ser el projecte personal del
compositor, cantant, multiinstrumentista i productor Jason Lytle, a qui una lesió en els lligaments encreuats del genoll
(la mateixa que ha patit recentment Rafinha Alcántara,
del Barça) va apartar de les competicions de skate, de les que n'era professional, per empènyer-lo cap a la
seva segona passió, la música.
Entre 1992 i 2006, any en que el grup es va
dissoldre, per tornar ocasionalment el 2012, tot i què sense gravar cap disc
més, van publicar quatre àlbums, el segon dels quals, The Sophtware Slump (2000), és una autèntica i atemporal obra mestra.
El seu estil parteix del pop acústic, amb algun toc country,
amb subtils arranjaments electrònics que, gràcies a una meticulosa producció,
aconsegueixen aportar alguns moments puntuals grandiosos, però sempre al servei
de la melodia, protagonista principal de les seves composicions. Si us assembla
bé el podem definir com a "pop-rock neopsicodèlic
espacial" però si voleu proposar algun altre objectiu la finestra de
comentaris del blog és a la vostra
disposició.
Amb la fi del grup, Lytle va continuar fent música,
col·laborant amb artistes com M. Ward o
Band Of Horses, amb bandes
alternatives com Almirall Radley o
en solitari, en que va publicar discos interessants com Yours Truly, The Commuter (2009) o Dept. Of Disappearance (2012), però artísticament molt inferiors al
que ens ocupa.
The Sophtware Slump és un disc conceptual sobre la
recerca d'una vida més natural en una societat dominada per la tecnologia,
composat i gravat en un moment, a finals del segle XX, en el que es temia un
caos absolut, que afortunadament no es va produir, provocat pel que s'anomenava "efecte 2000".
Protagonitzats per pilots perduts, miners, robots
androides que s'emborratxen i deixen de funcionar i programadors informàtics alienats, en el disc hi ha uns quants
temes extraordinaris com The Crystal
Lake, Broken Household Appliance National Forest, Miner At The Dial-A-View o
la CdD, el track número dos, Hewlett's Daughter, preciosa des de la primera estrofa, que fa:
Hewlett's daughter
Loved her father
And I think she loved me too
For a little while
-
GRANDADDY. Hewlett's Daughter. The
Sophtware Slump (2000).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada