THE DIVINE COMEDY, nom que rememora la obra literària
de Dante Alighieri, és una banda de indie-pop nord-irlandesa l'únic membre
estable de la qual és el compositor, cantant i multiinstrumentista Neil Hannon qui, en un moment en el que
estava triomfant el brit-pop, de la
ma de grups com Oasis, Blur o Pulp, va engegar un projecte musicalment ben allunyat.
El seu estil es basa en una instrumentació molt
variada i, amb la inestimable col·laboració de Joby Talbot, uns arranjaments orquestrals barrocs que tant ens
poden evocar a Burt Bacharach o The Beach Boys com a Stravinsky o Ravel; un estil vocal en la tradició de crooners com el primer Scott
Walker o Jacques Brel i unes
lletres que, amb força gestos de complicitat als seus referents literaris i
culturals (William Wordsworth, E.M. Forster, la nouvelle vague...), retraten irònicament la vida moderna. La característica
imatge de dandy ben plantat de
Hannon, impecablement vestit i amb ulleres de sol, va acabar d'incrementar la
popularitat i el glamour del de
Londonderry, que acaparava portades de revistes musicals i de tendències.
En els seus més de 20 anys d'existència han
publicat una desena de discos, el darrer el 2010, dels que en destacaria
quatre, Promenade (1994), Casanova (1996) i la seva seqüela, l'EP A Short Album About Love (1997) i Absent Friends (2004). Però és, sens
dubte, Casanova, el quart de la seva
discografia, el més important de tots. Un àlbum ambiciós que aborda
temàticament l'amor, el sexe, la venjança i la mort, una mena d'adaptació de la
òpera Don Giovanni (W.A. Mozart, 1787) per a la joventut
britànica, com si de la banda sonora de les gestes d'un pinxo refinat i
seductor per la Riviera es tractés.
L'autor mostra un talent "dantesc",
excepcional per retratar melancòlicament històries de llibertinatge, de luxúria
i de pecat, però sempre amb una ironia i un humor finíssim, tot molt british, això si, ambientades en els
carrers estrets i envoltats de canals de Venècia, el lloc ideal en el que el
geni de la seducció, Giacomo Casanova,
desplega tot el seu art.
El disc conté uns quants temes memorables com Becoming More Like Alfie, Songs Of Love, The
Frog Princess, l'instrumental Theme
From Casanova o la CdD d'avui. Es tracta de Something For The Weekend, el track
que obre magistralment el disc, amb una melodia inspirada i coratjosa, tanmateix
però amb una lletra subtil i mordaç sobre les relacions de parelles,
concretament sobre un "Don Joan" enganyat per una dona a la que intenta seduir,
que li fa mirar uns suposats sorolls a la pila de la llenya, moment en el que
l'estaborneixen per robar-li el cotxe i els diners.
Per cert, el títol, per si no ho sabeu, fa referència
a una popular expressió amb la que els barbers oferien en codi eufemístic
l'últim servei als clients: senyor, necessita alguna cosa més per al
cap de setmana? Es tractava, òbviament, d'un paquet de condons!
Us deixo amb el videoclip oficial i amb una actuació
en directe per a que veieu les maneres que gasta Mr Hannon.
- THE DIVINE COMEDY. Something For The Weekend. Casanova (1996).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada