Estic segur que molts dels seguidors del blog no haureu sentit a parlar dels
nostres protagonistes d'avui, i és que a THE
CLIENTELE no se'ls ha fet justícia. De fet son molt més coneguts als USA
que a Europa, incloent la seva Anglaterra natal. Reparem-ho doncs!
Es tracta d'una banda d’indie-pop, liderada pel compositor, cantant i guitarrista Alasdair MacLean, amb un estil poc
definit, que no aporta gaires novetats, però que es caracteritza per unes
melodies fràgils i exuberants, una veu entretallada i distintiva, unes
guitarres recognoscibles i una temàtica inspirada en la literatura i l'art
surrealista de principis del segle XX. Musicalment podrien representar un
creuament entre els Love, The Byrds, The Zombies i Galaxie 500
i literàriament passar per fills del mateix Nick Drake.
Per al seu tercer LP, Strange Geometry (2005), van contractar, per primera vegada, un
productor aliè (Brian O'Shaughnessy)
i hi van afegir un quartet de corda (majestuosament arranjat per Louis Philippe), amb el van guanyar
consistència, amb el resultat d'un disc millor que els ja notables anteriors, Suburban Light (2000) i The Violet Hour (2003), fita que tampoc
no van superar en els següents, God Save
The Clientele (2007), Bonfires On The
Heath (2009) i l'EP Minotaur
(2010). Darrerament MacLean ha iniciat un nou projecte amb la sevillana Lupe Núñez-Fernández, establerta a
London, on forma part del duo Pipas,
amb la que, amb el nom de Amor de Dias,
han publicat un parell d'àlbums i, tot i haver programat algun concert
ocasional, desconec si té intenció de reactivar el seu grup seminal.
Aquest disc, la portada del qual és una reproducció
del quadre del 1963 de Paul Delvaux
titulat "El viaducte", va més enllà d'un estil i una etiqueta i, amb
una elegància inaudita, ens transmet sentiments i emocions sobre la
"estranya geometria" de la vida moderna en dotze temes remarcables,
d'una bellesa malenconiosa i inquietant, com (I Can't Seem To) Make You Mine,
EMPTY, Geometry Of Lawns, Six Of Spades o la CdD, el track inicial, Since K Got
Over Me. Escolteu-la (millor la versió original que no la acústica al Victoria Park de London, UK) i segur que voldreu continuar amb la resta.
- THE CLIENTELE. Since
K Got Over Me. Strange Geometry (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada