divendres, 13 de febrer del 2015

Since K Got Over Me (The Clientele)

Estic segur que molts dels seguidors del blog no haureu sentit a parlar dels nostres protagonistes d'avui, i és que a THE CLIENTELE no se'ls ha fet justícia. De fet son molt més coneguts als USA que a Europa, incloent la seva Anglaterra natal. Reparem-ho doncs!
Es tracta d'una banda d’indie-pop, liderada pel compositor, cantant i guitarrista Alasdair MacLean, amb un estil poc definit, que no aporta gaires novetats, però que es caracteritza per unes melodies fràgils i exuberants, una veu entretallada i distintiva, unes guitarres recognoscibles i una temàtica inspirada en la literatura i l'art surrealista de principis del segle XX. Musicalment podrien representar un creuament entre els Love, The Byrds, The Zombies i Galaxie 500 i literàriament  passar per fills del mateix Nick Drake.
Per al seu tercer LP, Strange Geometry (2005), van contractar, per primera vegada, un productor aliè (Brian O'Shaughnessy) i hi van afegir un quartet de corda (majestuosament arranjat per Louis Philippe), amb el van guanyar consistència, amb el resultat d'un disc millor que els ja notables anteriors, Suburban Light (2000) i The Violet Hour (2003), fita que tampoc no van superar en els següents, God Save The Clientele (2007), Bonfires On The Heath (2009) i l'EP Minotaur (2010). Darrerament MacLean ha iniciat un nou projecte amb la sevillana Lupe Núñez-Fernández, establerta a London, on forma part del duo Pipas, amb la que, amb el nom de Amor de Dias, han publicat un parell d'àlbums i, tot i haver programat algun concert ocasional, desconec si té intenció de reactivar el seu grup seminal.
Aquest disc, la portada del qual és una reproducció del quadre del 1963 de Paul Delvaux titulat "El viaducte", va més enllà d'un estil i una etiqueta i, amb una elegància inaudita, ens transmet sentiments i emocions sobre la "estranya geometria" de la vida moderna en dotze temes remarcables, d'una bellesa malenconiosa i inquietant, com (I Can't Seem To) Make You Mine, EMPTY, Geometry Of Lawns, Six Of Spades o la CdD, el track inicial, Since K Got Over Me. Escolteu-la (millor la versió original que no la acústica al Victoria Park de London, UK) i segur que voldreu continuar amb la resta.

- THE CLIENTELE. Since K Got Over Me. Strange Geometry (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada