El capítol PdR'n'R 5 està dedicat a qui podem
considerar com la primera estrella d'un estil musical que havia de canviar la
història de la música popular...i alguna cosa més. Bill Haley tenia una bona experiència com a cantant de country & western i de rockabilly, música eminentment
"blanca" quan, de forma imperceptible va anant incloent al seu
repertori el blues per crear,
juntament amb altres artistes però sense cap tipus de premeditació, un nou so
que posteriorment, i gràcies a la difusió que en van fer els locutors de radio
com Alan Freed, es coneixeria com a “Rock and Roll”.
Desprès d'obtenir un cert ressò amb cançons que
contenien la paraula rock en el
títol, com Rocket 88, un tema
composat per Ike Turner, o Rock The Joint, va canviar el nom al que
ha passat a la posteritat i que, per analogia entre el seu cognom Haley i el famós
cometa Halley, es va dir BILL HALEY
& HIS COMETS. I l'èxit va continuar amb temes com Crazy Man, Crazy, Chattanooga Choo Choo o Thirteen Women, un single que contenia a la cara B una composició
de Jimmy Myers i Max Freedman, prèviament gravada per Sunny Dae & His Nights el 1952, que
va passar tanmateix desapercebuda, Rock
Around The Clock.
Però va succeir que uns mesos desprès es va estrenar
la pel·lícula Blackboard Jungle, interpretada
per Glenn Ford i traduïda aquí com a
"Semilla de maldad" (Richard
Brooks, 1955), a la primera escena de la qual el nostre protagonista d'avui
i la seva magnífica banda interpretaven aquesta última cançó, l'impacte de la
qual va ser tan massiu que es va convertir en la primera d'aquest estil en
assolir el número 1 als charts
nord-americans i una de les peces clau de la història del rock.
I va ser així com Bill Haley, amb una edat de 29 anys,
casat i amb fills, amb una estètica allunyada dels cànons que estaven a punt de
venir, elegantment vestit, grassonet i amb un característic rinxol al front, va
esdevenir una estrella i va seguir publicant hits com Shake, Ratlle And
Roll, Dim, Dim The Lights, , Mambo Rock, Razzle-Dazzle o Se You Later Alligator i va intervenir
amb rols importants en un parell de pel·lícules de R'n'R més.
Però poc desprès van succeir dos fets que van acabar
molt més precoçment de l'esperable amb la seva popularitat, un va ser
l'aparició de músics com Elvis Presley
o Little Richard amb una imatge més
sexual i salvatge i l'altre el fenomen prou conegut dels seguidors del blog, la "british invasion", es a dir l'arribada als USA de The Beatles, The Rolling Stones i The Who,
el que va comportar que a meitat dels anys 60 ja fossin considerats vells. Tot
i obtenir una bona acceptació girant per Europa i, cosa rara a la època, a
Amèrica del Sud (va arribar a gravar diversos discos en espanyol),
poc desprès van quedar relegats al circuït de la nostàlgia, fins a la seva
dissolució el 1980, quant se li va diagnosticar un tumor cerebral, pocs mesos
abans de morir, el 1981, amb 55 anys, mentre dormia.
Ni Bill Haley va ser el primer rocker ni (We're Gonna) Rock Around The Clock, que
és el veritable nom sencer, la primera cançó de rock'n'roll -de fet no és possible establir a qui corresponen
aquests mèrits-, però segur que és la primera que ens ve al cap a l'esmentar
aquest estil que va canviar per sempre més la música i la forma de vida de la
joventut del mon occidental, a partir d'una determinada generació, de la que
m'honora formar part.
I ara, deixeu el que esteu fent i poseu-vos a ballar,
que comença la conta:
One, two, three
o'clock, four o'clock rock
Five, six, seven
o'clock, eight o'clock rock
Nine, ten, eleven
o'clock, twelve o'clock rock
We're gonna rock around
the clock tonight...
- BILL HALEY & HIS COMETS. (We're Gonna) Rock Around The Clock (1955).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada