WOODEN SHJIPS, amb
aquesta anomalia tipogràfica, (pronuncieu "Ships") el motiu de la
qual desconec, és una banda de San Francisco (Califòrnia, USA), el nom de la
qual evoca una cançó de temàtica antibel·licista, Wooden Ships, amb música de David
Crosby i lletra de Paul Kantner
i Stephen Stills, que va ser gravada
pels seus respectius grups, Crosby, Stills & Nash (CS&N,
1969) i Jefferson Airplane (Volunteers, 1969).
Es tracta d'un quartet, liderat pel compositor,
cantant i guitarrista Erik
"Ripley" Johnson, que practica el que actualment es coneix com a rock espacial però que, per a mi, és el rock psicodèlic de tota la vida,
caracteritzat en el seu cas per un so minimalista, basat en la potència de
la secció rítmica, formada per Dusty
Jermier, amb les seves contundents línies de baix i Omar Ahsanuddin a la bateria i per una base d'òrgan Hammond, en mans de Nash Whalen, deutor del de Ray
Manzarek, de The Doors, i unes
guitarres distorsionades amb flaires de l'altre extrem del país, com serien el
novaiorquesos The Velvet Underground,
que camuflen la veu de Ripley, que llisca sacrificadament per sota dels altres
instruments en primer pla.
Des de l'any 2006 han publicat mitja dotzena de LP,
entre originals i recopilacions, l'acollida dels quals de ben segur que ha
superat les seves expectatives, conscients de que el seu estil probablement no
els seria rendible.
El quart i darrer àlbum d'estudi, Back To Land (2013), ha coincidit amb el trasllat de la sorollosa
San Francisco a Portland, al bucòlic estat d'Oregón, motiu pel qual, potser,
han incorporat guitarres acústiques que han suavitzat el to radical dels
anteriors i, tot i mantenir algun riff
distorsionat, han relaxat les formes per guanyar melòdicament fins al punt de
ser prou assequibles com per a dedicar-los la CdD.
Amb un cop d'ull a la caràtula, que ens recorda a la
mítica Led Zeppelin III, ja podem
intuir per on aniran les coses, el disc és un seguit interminable de riffs, que utilitzen com si de
substàncies psicotròpiques es tractés, una mena de loop infinit, que val la pena escoltar d'una tirada, des de la
inicial i homònima Back To Land, que
defineix perfectament el que vindrà tot seguit. És una mena de
"mantra" del que resulta difícil escapolir-se, inclús diria que se'n
demana més, un esforç afegit per prolongar el clímax resultant de dirigir la
mirada, no tant cap al cosmos sinó cap a l'espai interior.
La CdD, These
Shadows, el track número quatre
dels vuit que conté el disc, és representativa d'aquest nou so, més acústic i
melòdic en el que s'han embarcat amb la seva nau (shijp?), i penso que pot resultar-vos un mitjà eficaç per
alleugerir la ressaca d'aquest cap d'any.
- WOODEN SHJIPS. These
Shadows. Back To Land (2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada