Torero (San Fermin)

Agraeixo als seguidors que m'heu fet confiança i, en unes dates com aquestes i amb aquesta iconografia i aquest títol, heu visitat el blog, però també us felicito perquè, com és deduïble de comentaris anteriors (vegeu aquí), l'autor mai no s'ha posicionat a favor de la tauromàquia, per la qual cosa avui gaudireu d'una preciosa CdD.

És un tema de SAN FERMIN, un projecte més que no una banda, liderat per un jove de 22 anys de Brooklyn (New York, USA) anomenat Ellis Ludwig-Leone, que, al llicenciar-se en composició musical per la Universitat de Yale, on va col·laborar amb el compositor Nico Muhly, conegut pels seus treballs per a Antony And The Johnsons, SufjanStevens o Grizzly Bear i admirador d'altres bandes conegudes del blog com The National o Dirty Projectors, va decidir concentrar-se en la música pop.

I, com no podia ser d'una altra manera, donada la seva formació acadèmica, es tracta d'un pop de càmera, èpic i carregat d'emocions, on barreja veus operístiques amb bases electròniques i arranjaments espectaculars. Per a la gravació del seu disc de debut, reservant-se per a si mateix el piano, ha contat amb la participació de més de 20 músics, entre els que destaca un quartet de corda i de tres cantants, tots ells amics de la infància, el baríton Allen Tate i les sopranos Jess Wolfe i Holly Laessig, totes dues de la banda Lucius. 

El disc funciona millor si s'escolta d'una seguida, al tractar-se d'una obra conceptual, no tant a l'estil de Tommy (The Who) o The Wall (Pink Floyd) sinó per la temàtica al voltant de la joventut, la nostàlgia, l'ansietat i l'amor no correspost, expressada amb les relacions d'un home infeliç i una dona difícil d'assolir, de tal manera que fins i tot els diàlegs estan composats pensant en si han de ser cantades per Allen o les noies, però el compromís, reiterat, del blog és d'una CdD a la setmana, per el que forçosament he escollit un tema. 

I aquest no ha estat la probablement millor cançó del disc, Sonsick, ni altres de impressionants com Renaissance!, Methusalah o Bar, sinó una altra, interpretada pel baríton, acord amb l'esperit provocador d'avui. I és que, si el nom del grup està inspirat en la novel·la The Sun Also Rises (1926), més coneguda amb el títol de la segona i posteriors edicions, Fiesta, del seu admirat Ernest Hemingway, la cançó havia de ser, per força, el track número 8 de l'àlbum, Torero. I es que a l'autor l'encisa la manera en que la gent es posa en una situació extrema de vida o mort que et fa sentir viu, una actitud ridícula i boja, amb un punt d'heroïcitat (insisteixo en que l'autor del blog no ha de compartir necessàriament la opinió dels artistes).

Us convido a un petit tast per a que us animeu a escoltar el disc sencer, aquesta rara barreja de folk, pop barroc i música clàssica contemporània, el que alguns anomenen post-rock-chamber-pop i, els més agosarats, amb una nova etiqueta: "indie-rock literari".

- SAN FERMIN. Torero. San Fermin (2013).