L'altre dia, parlant amb uns amics, la J. i el J., sobre el seu
viatge previst per aquest estiu al Vietnam, vaig recordar una anècdota que em
va succeir fa ja uns quants anys: Estàvem visitant la Ciutadella de Hué, una
mena de Ciutat Prohibida de Pekín en petit i aleshores sense restaurar, i
mentre veiem exposat un automòbil, concretament un Austin Westminster, d'un
cridaner color turquesa, al darrera del qual hi havia una fotografia on
apareix el vehicle de fons, amb un primer pla d'una persona envoltada en flames (vegeu la meva foto de l'any 2004),
algú va comentar al nostre costat: "Look, an album by RAGE AGAINST THE MACHINE".
A la fotografia en qüestió, per la que Malcolm Browne va obtenir un premi
Pulitzer, hi apareix el monjo budista
(conegut també com a bonzo) Thich Quang Duc, en el moment en el
que, el dia 11 de juny de 1963, desprès de baixar del cotxe amb dos monjos més,
que el van ajudar en els preparatius, és va mullar amb benzina i calar foc al
mig d'un concorregut carrer de Saigón (l'actual Ho Chi Minh) com a protesta per
les persecucions que patien el budistes per part del govern. Val a
dir que aquest no va ser el primer cas d'autoimmolació però el fet de que la
escena fos recollida per la premsa gràfica (que havia estat oportunament
avisada el dia abans que en tal lloc i a tal hora en passaria una de grossa) li
va donar un gran ressò i, com l'acte es va repetir unes cinc o sis vegades més
en poc temps, es coneix des d'aleshores com "cremar-se o suïcidar-se a lo bonzo". Podeu veure la esgarrifosa escena, tot i que no us ho recomano, ja que pot ferir la vostra sensibilitat, clickant aquí.
I, efectivament, la fotografia va ser utilitzada com a
caràtula del disc homònim de debut dels RATM, grup californià que fusiona
sòlidament el hip-hop, el funk i el heavy-metal (rap metal
n'hi diuen alguns), de la mà dels seus dos líders, Zach De la Rocha, cantant amb un estil de rapejar molt agressiu i Tom
Morello, virtuós guitarrista, molt hàbil en l'ús dels pedals i altres
efectes amb els que emula els scratchs
dels DJ. Però el que els fa únics i especialment coneguts és el radical
caràcter sociopolític de les seves lletres, amb un clar posicionament en contra
del capitalisme, la globalització i les guerres, així com el seu compromís amb
múltiples iniciatives de reivindicació social, el que es desprèn del mateix nom
del grup, que ve a dir "Anar en contra de la Màquina (o del
Sistema)", entenent-se per tal la globalització, la alineació, el racisme,
la brutalitat, la elit, o la ignorància entre altres idees.
A la dècada dels 90 van publicar tres àlbums molt
interessants, l'esmentat Rage Against The
Machine (1992), Evil Empire
(1996), referit als seus USA natals i no a la antiga URSS, a la que així
(Imperi del mal) anomenen els americans, i The
Battle Of Los Angeles (1999) i un de versions d'altres artistes (com The Rolling Stones, Minor Threat, MC5, Cypress Hill o Devo), Renegades (2000),
aparegut quant el grup ja s'havia dissolt per l'abandó de De la Rocha, moment
en el que Morello i la secció rítmica, amb Tim
Commerford al baix i Brad Wilk a
la bateria, van incorporar Chris Cornell,
ex-vocalista de Soundgarden, per
continuar amb el nom de Audioslave.
Des del 2007, any de la dissolució d'aquests, la formació original dels RATM ha
fet algun que altre concert, sense que em consti qui hagin publicat material
nou.
El seminal RATM conté un seguit d'improperis contra
els mals de la societat nord-americana i, tot i no rebre la cobertura
radiofònica esperada per l'explícit de les seves lletres, va sacsejar una bona
part de l'apàtica joventut del moment, essent el millor exemple, a més a més de
temes com Bombtrack, Wake Up o Freedom, la CdD d'avui, Killing
In The Name, un al·legat contra el racisme institucional i la brutalitat
policial associada al mateix, en la que destaquen els poderosos riffs de guitarra i el fort llenguatge,
exemplificat en la frase:
Some of those that wear forces
are the same that burn crosses
que, per si no queda clar, ve a dir:
Alguns
dels que calcen les forces (els uniformes)
son
el mateixos que cremen creus (en clara al·lusió al Ku Klux Klan)
per acabar amb una altra:
Fuck you, I won't do what you tell me (Que et fotin, no faré el que em dius)
per acabar amb una altra:
Fuck you, I won't do what you tell me (Que et fotin, no faré el que em dius)
que repeteix unes quantes vegades, abans de
l'intraduïble final:
Motherfucker!
- RAGE AGAINST THE MACHINE. Killing In The Name. RATM (1992).
Als interessats us
diré que l'acte del bonzo va comportar la ruptura de converses entre els
governs dels presidents John F. Kennedy i Ngo Dinh Diêm, que va ser
enderrocat i mort per oficials vietnamites dissidents uns mesos desprès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada