El germans Michael (veu i guitarra) i John Head (guitarra), liderant la banda The Pale Fountains, van publicar un parell de discos, Pacific Street (1984) i ...From Across the Kitchen Table (1985), amb els que van aconseguir molt més bona resposta per part de la crítica musical que no del públic. I, possiblement per això, van fer alguns canvis en la formació i ho van tornar a intentar amb el nom de SHACK, sense que la cosa rutllés, comercialment, gaire millor amb la mitja dotzena de discos que em consta que han editat entre 1988 i 2007, tot i què dos d'ells, H.M.S. Fable (1999) i The Corner of Miles and Gil (2006), els considero sensacionals.
Tots dos grups, originals de Liverpool (Regne Unit), liderats indiscutiblement per Mick Head, un dels millors compositors britànics de la seva generació, beuen de les influències dels clàssic dels 60, el que queda palès a les harmonies vocals en la línia de The Beatles o The Byrds, i en els sumptuosos arranjaments de tint psicodèlic a l'estil Love, el que no resulta estrany tenint en conte que durant un temps van anar de gira amb els d’Arthur Lee per Europa.
Per a CdD he triat un tema de The Corner of Miles and Gil, disc editat per la discogràfica Sour Mash, propietat de Noel Gallagher, de Oasis, en el què, tot i la referència a Miles Davis i Gil Evans del títol, no n'hi trobarem ni rastre de jazz sinó del més genuí pop psicodèlic de la west-coast amb extraordinaris riffs de guitarra i arranjaments de cordes i vents per alguns una mica a l'antiga però, si més no per a mi, intemporals. La cançó és Tie Me Down, el track que obre l'àlbum a ritme de vals, cavalcant sobre una orgia de trompetes i cordes, per a més glòria del Foerver Changes (1969) de Love, i amb unes lletres menys dolces del que la música suggereix, com és el cas d'aquesta dona que demana al seu amant que la lligui al llit amb una corda que hi ha a l'armari...
- SHACK. Tie Me Down. The Corner of Miles and Gil (2006).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada