No More (Youssou N'Dour)

El seguidors habituals de la CdD ja sabeu que l'àmbit del blog es la música i la cultura pop-rock, en la seva vessant més indie, però un altre dels meus focus d'atenció es la música que fusiona cultures no anglosaxones amb el pop, el que en alguns circuits es coneix amb el nom més o menys afortunat de world-music. I dintre d'aquest mon la meva favorita es l'africana i, per sobre de la originaria del Magreb, coneguda també com a raï, o la sudafricana, m'agrada la que ens arriba de l'Àfrica occidental, del Senegal, Mali, Burkina Faso, Côte d'Ivoire etc..

I ara penso que es el moment de prestar-li una mica d'atenció. I es que el diumenge dia 26 se celebren eleccions a la presidència del Senegal, a les que, sense ser polític professional, i per tant amb poques possibilitats de victòria, es presenta un dels personatges més populars del país, el músic YOUSSOU N'DOUR.

Nascut a Dakar, va començar a cantar professionalment d'adolescent i, ben aviat, va formar la seva pròpia banda, Le Super Étoile de Dakar, amb la que es va fer famós a tot Àfrica amb un estil que fusiona l'mbalax, la música tradicional de la regió del Sahel cantada pels griots (contacontes), amb l'afrocubana que havien portat els emigrants (o millor dit els descendents d'esclaus) retornats al país entre els anys 40 i 60, sense menysprear les influències del jazz i el rock nordamericans, de Jimi Hendrix, James Brown i, com no, del primer Carlos Santana. El resultat es un complex laberint rítmic amb percussions de precisió tribal i veus que, en els seus matisos, amaguen l'alegria infantil tant com el dolor pel sofriment de tot un continent.

Però la seva fama local es justifica també pel seu compromís social i cultural, que de cara a fora el veiem en les seves participacions en esdeveniments organitzats per Amnistia Internacional (A.I.) i altres ONG però, per a mi, més important de cara en dins, amb els exemples d'haver renunciat a la doble nacionalitat i d'haver invertit tots els guanys en el seu país, fugint de paradisos fiscals estrangers. Ambaixador de Bona Voluntat de la UNICEF i col·laborador de múltiples projectes humanitaris, jo crec que, després de Bob Marley, es l'artista més carismàtic sorgit del tercer mon.

Molta gent no interessada en aquesta música pot ser que el conegui per la cançó Seven Seconds (1994), que va gravar amb la sueca Neneh Cherry, però a la seva popularitat ha contribuït la participació en gravacions d'estrelles del pop com Paul Simon, Sting, Bruce Springsteen i, per sobre de tots ells, del seu mentor i amic Peter Gabriel (veure aquí), al que va prestar la veu en el magnífic tema In Your Eyes, del disc So (1986).

Alguns de vosaltres l'haureu vist als concerts del Human Rights Now! Tour, d'A.I. el 1988, amb una actuació a BCN en la que van participar El Último de la Fila, però  la M i jo hem tingut la sort de gaudir-ne a menys de 10 metres de distància al concert que va oferir a la sala Bikini de BCN el dia 3 de novembre de 2002, com es pot veure a la entrada que il·lustra aquesta CdD, en el que a més a més, vàrem comprovar la immensa simpatia dels subsaharians, que constituïen ben bé el 80% del públic, i que es delien per traduir-nos les paraules que l'artista els dirigia en wòlof, la seva llengua autòctona.

Entre els més de 20 discos publicats, un dels més interessants, gravat als seus propis estudis Xippi, de Dakar, amb la Super Étoile i amb la col·laboració del cineasta Spike Lee, es Eyes Open (1992), cantat indistintament en anglès, en francès, la llengua colonial comuna a l'Àfrica occidental i en wòlof, del que he escollit una balada, ben diferent a molts dels seus temes mbalax, en la que la seva prodigiosa veu llisca sobre la guitarra acústica de Lamine Faye, amb el resultat que podeu comprovar només clickant sobre el petit reproductor inferior.

- YOUSSOU N'DOUR. No More. Eyes Open (1992).

Vídeo afegit posteriorment.