Like A Rolling Stone (The Jimi Hendrix Experience/The Rolling Stones)

 

Dylan Covers-9:

Amb el post d’avui acabem aquest, una vegada més des del punt de vista global, nefast any 2024, però no la sèrie dedicada a versions de BOB DYLAN interpretades per “coneguts” del blog, la durada de la qual és, ara per ara, indefinida.

Així que seguim amb la mítica Like A Rolling Stone, tema que va ser CdD en el seu dia (vegeu aquí), per el que obviarem la versió original de l'autor i passarem directament no a una sinó a dues interpretacions a càrrec de sengles icones de la història del rock.

La primera és la que van tocar uns, aleshores desconeguts als USA, el seu país, THE JIMI HENDRIX EXPERIENCE a la primera, i única, edició del Festival de Monterey (Califòrnia), recollida al disc, publicat uns anys després, Jimi Plays Monterey (1986), remasteritzat i reeditat de nou com Live At Monterey (2007), enregistrat en directe -així com la pel·lícula Monterey International Pop Festival (1970), dirigida per encàrrec de la organització per D.A. Pennebaker- el dia 18 de juny de 1967, l’any del conegut com a “Summer of Love”.

Un concert en el que, a més a més de la CdD d’avui, conté la millor interpretació que fes mai d'un dels temes preferits de la meva vida, i CdD en el seu dia, Hey Joe (aquí), però que va passar a les hemeroteques per la que el finalitza, Wild Thing, en la que el malaurat guitarrista, després de simular fer-li l'amor, acaba calant foc i destrossant la seva Fender Stratocaster (aquí).

Com podreu apreciar, el característic so de la guitarra elèctrica i l'apassionada veu del de Seattle afegeixen una intensitat i una emoció a la cançó que amplifiquen el sentiment de desolació i pèrdua d’aquesta crítica social i, al mateix temps, reflexió sobre la identitat i vulnerabilitat humanes.

I la segona és la que va resultar ser el single més promocionat del Stripped (1995), el sisè àlbum en directe de THE ROLLING STONES però que, a diferència dels anteriors, inclou sis temes gravats en locals de petit aforament durant la gira per grans estadis Voodoo Lounge Tour (1994) i vuit de versions acústiques en estudi (tot i que no exactament unplugged) d'altres més o menys coneguts de la seva discografia. Un enregistrament que es publicaria anys després en una edició ampliada, en diferents formats com vinil, CD i DVD/Blu-ray, amb l’afegit de més temes, una pel·lícula i un llibret amb múltiples fotografies, amb el títol de Totally Stripped (2016), només apte per a butxaques de fans incondicionals.

Amb aquesta versió, de la que en destacaria la interpretació de Mick Jagger a l’harmònica, “Ses Satàniques Majestats” trencaven la resistència a fer una cosa a la que estaven predestinats, ja que tant el seu nom com a banda com el de la cançó de Dylan, a qui al final Keith Richards dedica un sentit “Thank you, Bob”, s’inspiren en el d'una composició mítica, Rollin’ Stone, (i aquí) del seu admirat bluesman Muddy Waters.

-  THE JIMI HENDRIX EXPERIENCE/THE ROLLING STONES. Like A Rolling Stone. Jimi Plays Monterey (1986)/Stripped (1995).