Imouhar (Mdou Moctar)

 

Africana 28:

El pròxim dimarts, 3 de desembre, està prevista l’actuació a la sala Razzmatazz de Barcelona d’un grup que va entusiasmar aquest estiu al R., el meu nebot segon, al Moseley Folk Festival de Birmingham (Anglaterra), a la qual no hi podré assistir. I és que, quan es va anunciar aquest concert jo ja feia mesos que tenia les entrades per anar, el mateix dia i hora, al de The Lemon Twigs a l’Apolo.

Em refereixo a MDOU MOCTAR, un quartet provinent d'Agadez (Níger) que pren el nom de l’alter ego del líder, el lletrista, cantant i guitarra solista Mahamadou Souleymane, completat pel guitarra rítmica Ahmoudou Madassane, el bateria Souleymane Ibrahim i el baixista nord-americà Mikey Coltun, qui tanmateix exerceix de productor.

Un músic de la ètnia tamashek, mal anomenada, com he comentat en altres posts del blog (vegeu aquí i aquí), "tuareg", que es va iniciar professionalment actuant en casaments tradicionals, la fama del qual, gràcies a la difusió a les xarxes socials, li va permetre fer el salt internacional amb un estil que barreja el rock psicodèlic amb la música tradicional d'aquests habitants de la regió del Sahel que comprèn els estats de Níger, Algèria i Mali, al que els occidentals ens solem referir com a "blues" o "rock del desert" i ells com a tishoumaren. 

Una carrera iniciada l'any 2008 en la que han assolit un reconeixement unànime amb el seu setè disc, el recent Funeral For Justice (2024), en el que més que en cap altre les lletres prenen protagonisme pel seu contingut polític, no exempt d'autocrítica envers els seus líders, amb un posicionament fermament anticolonial en temes en els que retreu la explotació dels recursos naturals com a Oh France; contra les injustícies del poble tuareg a la homònima (d'aquí el títol de l'àlbum) o a Sousoume Tamacheq o per la defensa de la llengua autòctona, cada vegada més arraconada pel francès, a Imouhar (traduïble com a "Germà" o "Compamy"), la CdD d'avui.

Unes reivindicacions que exposen en els seus contundents directes, com podeu comprovar al vídeo enregistrat en el darrer Festival de Glastonbury (UK), en els que pren protagonisme la guitarra del frontman, qui ha estat comparat amb músics de la talla de Eddie Van Halen o, sobretot, pel fet de ser esquerrà i utilitzar habitualment una Fender Stratocaster, amb el mateix Jimi Hendrix.

- MDOU MOCTAR. Imouhar. Funeral For Justice (2024).