Ahir va actuar al 2018 Festival Cruïlla
Barcelona un vell conegut del blog
que passa per ser un dels músics més rellevants del que portem del segle XXI.
Em refereixo a JACK WHITE, el
compositor, cantant, multiinstrumentista, productor (i ocasionalment actor) de
Detroit, Michigan (USA) que, nascut amb el nom de John Anthony Gillis, es faria
famós amb el duo que va formar amb la seva aleshores esposa Meg White, de la que va adoptar el
cognom i amb la que es farien passar com a germans, amb la que, amb el nom de The White Stripes, entre el 1999 i el
2007, va publicar mitja dotzena de discos, dels que en cal destacar els superbs
White Blood Cells (2001) i Elephant (2003), el de la mítica CdD en
el seu dia Seven Nation Army (vegeu
aquí), amb els que contribuirien al ressorgiment del garage-rock.
Un hiperactiu personatge que va triomfar
tanmateix amb The Raconteurs, la
banda que va formar simultàniament amb el seu amic Brendan Benson, amb un parell d'àlbums i amb The Dead Weather, aquí tocant la percussió i amb la veu d'una altra
coneguda, Alison Mosshart, de The Kills (vegeu aquí), amb tres discos
més, i en una carrera en solitari amb tres obres editades, Blunderbuss (2012), Lazaretto
(2014) i la recent, Boarding House Reach
(2018), que és la que va venir a presentar anit.
Un disc sorprenent, acollit amb diversitat d'opinions
en base al seu eclecticisme, fruit del permanent intent de l'artista de fugir
de l'estereotip de revivalista del blues-rock,
que arriba a desconcertar a alguns dels seus milions de fans. Un LP que s'ha fet
esperar quatre anys, en el que compon dotze dels tretze tracks (l'altre, Humoresque,
és una adaptació musical de Antonín Dvorák), canta, toca la guitarra elèctrica i
acústica, la bateria, el sintetitzador, els teclats i la pandereta, però en el
que han participat dues dotzenes de músics de sessió amb la missió d'ampliar
influències com mai havia fet fins ara qui un dia ens va captivar amb el duo de
guitarra i bateria amb la seva ex. La presència de pop, rock, blues, soul, funk,
rap, gospel, electrònica i no-sé-què més pot arribar a marejar però és just
reconèixer la valentia de l'artista a l'hora de prendre riscos amb aquest àlbum
tan ambiciós i experimental com extens, gravat entre Nashville, New York i Los
Angeles i produït i mesclat per ell mateix i editat per la seva discogràfica,
Third Man Records, en col·laboració amb la multinacional Columbia.
Un disc inicialment "difícil", que guanya a
cada escolta i que us resultarà fascinant a poc que us el treballeu. Per
fer-vos-ho més senzill us recomano començar pels tracks número 3 (Corporation),
7 (Over And Over And Over) i 9 (Respect Commander), evidentment, desprès
de l'inicial, la CdD, Connected By Love.
- JACK WHITE. Connected
By Love. Boarding House Reach (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada