El proper dimarts està prevista l'actuació a la
Sala Apolo, de Barcelona, dels SPOON,
que ens presentaran el seu novè disc, Hot
Thoughts (2017), un àlbum que aporta innovadors elements electrònics,
absents a l'anterior i magnífic They Want
My Soul (2014).
Es tracta d'una banda d'Austin, Texas (USA),
liderada pel compositor, cantant i guitarrista Britt Daniel, qui s'ha vist acompanyat des dels inicis, el 1993,
pel bateria Jim Eno i uns quants
membres més que han anat canviant al llarg del seu quart de segle d'existència.
Tot i què el seu nom s'inspira en el títol d'una cançó
de Can, el mític grup alemany de krautrock dels anys 70, el seu estil el
podem emmarcar en l’indie rock, el
més predominant en aquest blog, com
ben bé sabeu els seguidors habituals. Un estil inspirat en el folk, el pop i el rock que,
partint d'estructures musicals tradicionals, amb precioses i
taral·lejables melodies, hi afegeix arranjaments instrumentals menys
convencionals, tan singulars i variats que, sobretot si ho fem amb auriculars, en
podrem apreciar de nous a cada escolta.
Jo els vaig descobrir amb la publicació del Ga Ga Ga Ga Ga (2007), el seu sisè i
encara més popular LP, una obra curta, els deu tracks de la qual es consumeixen en poc més de 36 minuts, el que fa
agafar ganes de tornar-lo a posar i gaudir, així, de reminiscències de coneguts
de la CdD, com The Beatles, The Rolling Stones, The Clash, Wilco, Yo La Tengo, 13th Floor Elevator o Eels i, fins i tot, de velles estrelles
de la Motown, aquelles que interpretaven composicions de Holland-Dozier-Holland (vegeu aquí i aquí), com podeu comprovar a la CdD
d'avui.
Precedit dels fantàstics Don't Make Me A Target i The
Ghost Of Your Lingers, el tercer track
del disc, You Got Yr. Cherry Bomb, és
el meu preferit del Ga Ga...per la
seva vitalitat, basada en una fenomenal secció rítmica (de la que el seminal Eno i el baixista Rob Pope, amb més de deu anys amb ells, en son elements clau), uns arranjaments de vents que no tenen res a envejar al mític wall of sound "spectorià"
(vegeu aquí) i una veu en falset de Daniel que ni la Diana Ross (disculpeu l'exageració, fruit de la meva passió pels
Spoon).
A veure si a l'Apolo en podrem tornar a escoltar
alguna d'elles...see you Britt!!!
- SPOON. You Got
Yr. Cherry Bomb. Ga Ga Ga Ga Ga (2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada