Els seguidors del blog aficionats al cinema que hagueu vist la pel·lícula Reality Bites (Ben Stiller, 1994) recordareu la escena en la que Wynona Ryder i els seus amics (entre el
quals hi ha l’Ethan Hawke) entren a
comprar a la botiga de una benzinera, moment en el que comença a sonar
una cançó a la radio, li demanen a l'encarregat que apugi el volum i es posen
les dues noies a ballar frenèticament (vegeu aquí).
Doncs aquesta és la CdD d'avui, un tema de la banda
californiana THE KNACK, liderada pel
cantant, segona guitarra i compositor principal Doug Fieger (mort el 2010, amb 57 anys, de càncer de pulmó), qui,
amb un estil molt representatiu del que es coneix com a power-pop, van assolir un considerable èxit comercial amb el seu
primer disc, Get The Knack (1979), un
dels àlbums de debut més reeixits de la història, al que va contribuir el
primer single del mateix, My Sharona.
Però l'èxit aclaparador d'aquesta cançó no hauria
de fer oblidar la resta del LP, amb un estil força influenciat per The Beatles, amb melodies enganxoses,
inspirades harmonies vocals i intensos riffs,
del que en destacaria altres com Let
me Out, You Number Or Your name, Oh Tara, Good Girls Don't o Heartbeat, un tema popularitzat abans
per Buddy Holly, sempre amb
temàtiques luxurioses sobre el costat més fosc de l'adolescència.
Malauradament, Get
The Knack representa també com n'és d'efímera la fama, sobretot si està tan
mal gestionada com la dels nostres protagonistes d'avui, que van adoptar una
actitud prepotent, negant-se a concedir entrevistes a una premsa que aviat es
va tornar hostil cap a ells, fins el punt de popularitzar un eslògan, “Knuke
The Knack” (Destruir a The Knack), i amb crítiques ferotges als seus
següents dos discos, van acabar provocant la dissolució del grup. Deu anys
desprès van tornar a intentar-ho, fins en tres ocasions més, amb la formació
inicial excepte el bateria, sense aconseguir aixecar el vol.
La CdD, My
Sharona, s'inicia amb una hercúlia secció rítmica, amb la bateria de Bruce Gary i el baix de Prescott Niles, seguida del riff implacable del guitarrista
principal i coautor del tema, Berton
Averre, que ha esdevingut un clàssic del rock i tracta biogràficament de la relació sentimental del
lletrista, un sàtir Fieger, aleshores de 26 anys, amb una estudiant de
secundària de 17, la tal Sharona Alperin,
avui en dia una reeixida agent de la propietat immobiliària de luxe de Los
Angeles (California, USA) a la que la fama de la cançó que porta el seu nom no
li ha anat gens de malament a l'hora d'ajudar a les celebritats a trobar la
casa dels seus somnis.
Com he dit al principi, aquesta cançó ha tornat a
estar de moda en diverses ocasions, a més a més de la esmentada, per formar
part de la banda sonora (soundtrack)
de The Simpson o Super 8 (J.J. Abrams/Steven Spielberg, 2011).
Com a anècdota us recomano que us fixeu en el
tartamudeig del cantant quan pronuncia el "Muh Muh Muh Sharona", reminiscència d'altres de famosos com el
de Roger Daltre (The Who) a My my my my Generation; de David Bowie a Ch ch ch ch changes o de Antonio Vega (Nacha Pop) en el Mi ca ca
cabeza da vueltas persiguiéndote a la mítica Chica de ayer.
- THE KNACK. My
Sharona. Get The Knack (1979).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada