CLEM SNIDE, nom inspirat en un personatge secundari d'una
novel·la de William S. Borroughs (The naked lunch/El dinar nu, 1959),
posteriorment portada al cinema el 1991 per David Cronenberg, és un grup de alt
country-indie pop-rock o, com be sabeu els seguidors de la CdD, el que és el mateix,
"americana", format a New York (USA) a finals del 90 pel compositor,
cantant i guitarrista nascut a Tel Aviv (Israel) i criat a New Jersey, Ifar
"Eef" Barcelay.
Des del 1991 fins el 2013, període en el que han estat intermitentment inactius, i que Eef Barcelay
ha aprofitat per editar un parell d'interessants, si no millors, discos en
solitari, la banda n'ha publicat una dotzena, el més (relativament) reeixit
dels quals és el tercer, The Ghost Of
Fashion (2001), àlbum que, per cert, ha estat recentment reeditat en vinil,
en versió "deluxe", remasteritzada i ampliada, el que el fa més
interessant si cal.
És un disc de so dolç i melancòlic que fusiona el
country més o menys clàssic amb el pop, amb un toc cool-jazz que hi afegeix un ambient nocturn que et convida a
relaxar-te i li escau d'alló més be.
La CdD d'avui, Let's
Explode, és la cançó que obre un àlbum fantàstic en el que en destaquen
altres com Moment In The Sun (popularitzada
per ser utilitzada en els crèdits d'entrada de la segona temporada de la sèrie
de TV Ed, produïda per David Letterman per a la NBC), Joan Jett Of Arc o The Junky Jews i penso que és força representatiu del seu estil,
destacant uns arranjaments complexes en general i, particularment en aquest
tema, uns vents espectaculars.
Adjunto la preciosa versió original i una "deconstrucció" en directe, que no sé ben be si qualificar de irònica o patètica, el que deixo al vostre judici, soferts seguidors del blog.
Adjunto la preciosa versió original i una "deconstrucció" en directe, que no sé ben be si qualificar de irònica o patètica, el que deixo al vostre judici, soferts seguidors del blog.
- CLEM SNIDE. Let's
Explode. The Ghost Of Fashion (2001).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada