ANTONIO VEGA ha estat uns dels compositors fonamentals de la
música pop espanyola des dels seus
inicis amb Nacha Pop, el grup que va
formar amb el seu cosí Nacho García Vega,
amb els que va gravar mitja dotzena de LP, dels que destacaria els dos primers,
l'homònim Nacha Pop (1980), el de la
celebèrrima Chica de ayer, i el
segon, Buena disposición (1982), amb
els que es van posicionar com una banda de referència del moviment contracultural
sorgit a la dècada dels 80 a la Capital del Reino, conegut com "la movida
madrileña".
Abandonada la banda, va accentuar la seva vena més intimista, contrapunt a la del seu cosí, d'un pop més directe i menys metafòric, cap
a un univers de introversió i solitud, però amb una especial sensibilitat per
participar-la als oients, que li professaven una devoció equiparable al
respecte per part dels companys de professió. Mentre la seva decadència física
s'anava accentuant va publicar cinc discos d'estudi més dos directes i unes
quantes col·laboracions amb artistes com Miguel
Bosé i altres, fins que la mort de la seva companya Margarita Del Río, a la
que va dedicar el darrer 3000 noches con
Marga (2005), el va sumir en una profunda depressió que ni la tornada
temporal als escenaris el 2007 amb Nacho García Vega i uns reunits Nacha Pop li
va permetre superar, fins a la seva prematura mort per un càncer de pulmó als
51 anys.
D'aquesta etapa recomano especialment dos discos, el
primer, El sitio de mi recreo (1992),
més que un veritable disc és una "maqueta" en la que recopila 12
cançons, tant de la època de Nacha Pop com en solitari, tan emblemàtiques com Chica de ayer, Lucha de gigantes, Una décima
de segundo, Desordenada habitación, Esperando nada, Se dejaba llevar por tí (reconeguda
al·lusió a la seva dependència de la heroïna), més una particular versió de Ansiedad, tema de l’any 1958 del
veneçolà Chelique Sarabia i, com a
genial colofó, la inèdita que li dona nom.
L'altre és Básico
(2002), el directe gravat al Círculo de Bellas Artes de Madrid, amb versions
acústiques d’algunes de les composicions més conegudes d’aquest "chico
triste y solitario", que és com se'l va definir en el disc d'homenatge que
li van dedicar en vida, el 1993, diversos artistes amics com Tam Tam Go, Ketama, Cómplices, Gabinete Caligari, Fangória, Rosendo, Los Secretos, Duncan Dhu, Ramoncín i altres.
La CdD d'avui és el tema que dona nom al disc, una
cançó "paisatgística", composada en una tarda, fruit d'un moment
d'inspiració a la illa d'Eivissa, que parla, més que d'un lloc, d'un estat
d'ànim en el que un es troba a gust amb sí mateix, el lloc on voldries romandre
per sempre i que acaba amb les estrofes:
...hay nieve, hay fuego, hay deseo,
ahí donde me recreo.
-
ANTONIO VEGA. El
sitio de mi recreo. El sitio de mi recreo (1992).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada