A la Terra Alta, concretament al Parc Natural dels
Ports, en tenim moltes de cabres salvatges (Capra
pyrenaica) però com la CdD és un blog
musical ja us podeu imaginar que no son aquestes el nostre tema d'avui. THE MOUNTAIN GOATS, nom inspirat en la
cançó Big Yellow Coat, de Screamin' Jay Hawkins, son un
grup -si més no en alguna actuació en solitari, acompanyant-se únicament amb la
seva guitarra, s'ha presentat dient "Hello,
we are The Mountain Goats..."-, format, malgrat el sobrenom plural,
per una sola persona, el prolífic compositor, cantant i guitarrista John Darnielle, nascut a Indiana, criat
a Califòrnia i actualment resident a Durham (Carolina del Nord, USA), i que
practiquen l'estil indie-folk-rock
que tan agrada a l'autor del blog.
Durant els anys 90, i mentre treballava d'infermer en
un hospital psiquiàtric, va gravar multitud de cassetes casolanes de baixa fidelitat (lo-fi) fins que l'any 2002 va fitxar per la llegendària
discogràfica 4AD i, amb l'ajuda de magnífics productors com el meu admirat
cantautor John Vanderslice -el del
concert a la Plaça del Rei frustrat per la pluja (vegeu aquí)-, va fer un canvi
notable en el seu enfocament i va publicar un seguit de molt bons discos com Tallahassee (2002), The Sunset Tree (2005), àlbum amb el que el vaig
"descobrir", i mitja dotzena més, fins el darrer Trascendental Youth (2012), el catorzè de la seva discografia,
que va presentar a la sala [2] de l'Apolo, de BCN, el passat dia 22
d'octubre.
Quan actua en format de grup conta amb acompanyants
més o menys habituals, com el baixista Peter
Hughes i el baterista Jon Wurster,
així com d'altres esporàdics com Annie
Clark -coneguda artísticament com St.
Vincent i que tan extraordinari concert va protagonitzar fa uns mesos a
l'Auditori de BCN formant equip amb David
Byrne, l'ex-Talking Heads (vegeu aquí-) o el mateix Vanderslice.
Les seves composicions es caracteritzen per un marcat
caràcter autobiogràfic que recopila en àlbums temàtics, com és el cas d'aquest The Sunset Tree, en el que aborda la
seva conflictiva infància amb un padrastre abusiu. El curiós del cas és com,
amb la seva característica veu nasal, parla de desgràcies personals, violència
domèstica, drogues i tràgics desamors amb una jovialitat admirable i sense
immutar-se, sembla talment una cabra de muntanya rumiant parsimoniosament a la
vora del penya-segat, per la manera que les seves cançons transmeten una
actitud davant la vida, la de trobar consol en situacions aparentment
desesperades.
La
instrumentació es basa en la guitarra acústica, el baix i el piano, amb un
mínim de guitarra elèctrica i percussió, tot i què el resultat final no es pot
dir que soni suau, com es demostra a la CdD d'avui. This Year, és molt representativa d'aquest estil musicalment
optimista però amb lletra plena de conflictes, en aquest tema en concret sobre
les conseqüències, a la seva adolescència, d'arribar a casa de matinada i fent
olor d'alcohol, després d'haver sortit amb la moto a veure la Cathy, la seva
xicota, i veient a la mirada enfurismada del seu pare les coses dolentes
que li esperen, quant diu "la cosa acabarà malament, com un es pot
imaginar" i amb una tornada que va fent:
I am going to make it
througt this year
if it kills me
I am going to make it
through this year
if it kills me
A continuació podeu gaudir de la versió original del
disc i d’un vídeo en directe amb un acompanyament de vents que, per al meu
gust, no li feien cap falta a aquesta preciosa cançó.
- THE MOUNTAIN GOATS. This Year. The Sunset Tree (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada