Els LOUD WHISPERS van ser una banda de vida efímera però apassionant.
Aquest power-trio, format per Marc Vilar (bateria), Luís Aznarez (baix) i Albert Rams, ara a MiNE! (guitarra i veu), practicava un estil en el podem
apreciar influències del pop-rock de les tres o quatre dècades anteriors, segurament mamat a la discoteca dels seus pares,
però amb un toc personal, intens i experimental, que ells, no sé amb quin grau de seriositat,
anomenaven psycho-pop.
Els que vam tenir la sort d'assistir a algun dels seus concerts mai no oblidarem la grata experiència de presenciar la
captivadora posada en escena d'unes líriques composicions amb una vitalitat i
un carisma impropis d'uns aleshores adolescents (als que algú, parafrasejant a Bob Marley, va anomenar els Three Little Birds), amb el que, contra tot
pronòstic, es van col·locar a la final del concurs Emergenza del 2004.
En els seus més o menys cinc anys
d'existència van gravar tres maquetes en les que van mantenir la mateixa coherència i qualitat compositiva, les dues primeres autoproduïdes, Loud Whispers (2004) i The Start of Aptitude (2006), i la
tercera, I Need Time (2007), amb un
esforç econòmic considerable, als estudis Ultramarinos de Santi García.
Va ser un disc acollit amb molt bones
crítiques a la premsa musical especialitzada (millor cançó rock de l'any per a Rockzone), del que voldria destacar també la
caràtula, obra de Javi Aznarez, el
germà del Luís, i del que he escollit, com a CdD, el hit més conegut, Time.
Aquest post està dedicat a l'A.R. amb motiu del seu proper aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada