Els DIRTY PROJECTORS, liderats pel
compositor, cantant, multiinstrumentista, arranjador i productor Dave Longstreth, son una banda de Brooklyn (New York, USA) difícil de
classificar.
En els seus 10
anys d'existència han publicat discos a nom del frontman en solitari, amb The
Orchestral Society for the Preservation of the Orchestra, han col·laborat
amb artistes tan dispars i singulars con David
Byrne o Björk i, amb constants
canvis de membres, han editat set àlbums com a grup, molts d'ells de temàtica
conceptual sobre altres artistes, com The
Getty Direction (2005), sobre Don
Henley, de The Eagles o Rise Above (2007), reinterpretant
cançons del grup de hard-rock Black Flag.
La constant
evolució del seu so, amb estructures poc convencionals, amb dissonàncies psicodèliques i arranjaments
sovint abstrusos, i amb harmonies vocals
de fins a tres veus femenines, de les que destaca la de Amber Coffman, els tenia avocats
al calaix de grups intel·lectuals, si no decididament extravagants,
entestats en la recerca del punt on l'avantguarda es fon amb el pop.
Però els dos darrers discos, Bitte
Orca (2009) i, sobretot, Swing Lo
Magellan (2012), son els més accessibles fins a l'actualitat per el que
penso que, de seguir per aquest camí, ben aviat podran accedir a un públic
majoritari.
Com a CdD he
escollit el tema Gun Has No Trigger,
del darrer disc, el nom del qual evoca el del cèlebre navegant portuguès, en el
que, amb una marcada base rítmica, la tensa veu de Longstreth domina per sobre
d'unes harmonies femenines, la inofensivitat de les quals es trenca amb
ocasionals ràfegues torrencials. Una mirada nerviosa i suggeridora a la manera
que les coses podien però no han estat. "Vostè té una pistola al cap, però
l'arma no té gallet (Gun Has No Trigger)", diu al final. Un altre tema
d'aquells que posa, com diria aquell, la "gallina de piel".
- DIRTY
PROJECTORS. Gun Has No Trigger.
Swing Lo Magellan (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada