El britànic Luke Haines és un personatge inquiet i
polifacètic. Com a compositor, cantant i músic (guitarra, piano) ha gravat
discos liderant els grups THE AUTEURS,
Baader-Meinhof (sí, sí, com la
organització terrorista alemanya) i Black
Box Recorder, als qui vaig tenir ocasió de veure en un concert del BAM a la
Plaça del Rei de BCN, presentant el disc England
Make Me (1999). També ho ha fet en solitari, ha composat bandes sonores de
diverses pel·lícules i ha escrit un parell de llibres de temàtica musical.
Per a la CdD he
escollit un tema de la seva etapa amb The Auteurs, amb els que va publicar
quatre discos, tres dels quals considero imprescindibles, New Wave (1993), Now I'm a Cowboy (1994) i After Murder Park
(1996).
El seu estil es
caracteritza per cançons pop amb
melodies delicadament construïdes, amb un particular tractament de les
guitarres i l'adició del violoncel de James Banbury que aporta peculiaritat al seu so i unes lletres
intel·ligents, cíniques i melancòliques, plenes d'observacions socials que ens
recorden a les de Ray Davies (The Kinks) o Morrissey (The Smiths),
i que, malgrat les reticències del nostre protagonista, podem considerar
precursores del brit-pop, amb clares
influències en grups contemporanis com Blur
o Pulp.
A l`hora de
triar un tema he preferit passar dels hits
(si es pot dir així d'un grup tan minoritari) com Showgirl (de New Wave)
o Lenny Valentino (de Now I'm a Cowboy) i m'he quedat amb un
dels més preciosos del seu repertori. És una cançó de més de sis minuts
que reflexiona sobre un tema recurrent a la seva obra, les classes socials, i
en la que, des de la mateixa introducció, es pot apreciar el so característic
de la banda. I cada vegada que la sento penso que Haines ha escoltat tantes
vegades com jo la cara B de l’Abbey Road,
de The Beatles.
- THE AUTEURS. The Upper Classes. Now I'm a Cowboy
(1994).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada