Els IMMACULATE
FOOLS van ser un grup de pop-rock
format per dos parelles de germans, per un costat Kevin Weatherill (compositor principal, cantant i guitarrista) i Paul Weatherill (baix i veu) i, per
l’altre, Andy Ross (guitarra) i Peter Ross (bateria), que, en els anys
80 i 90 van publicar mitja dotzena de discos amb els que, paradoxalment, van
obtenir més èxit a Alemanya i, sobretot, a Espanya (on van arribar a viure
durant un temps) que al seu Regne Unit natal.
El seu estil es caracteritza per la
mescla de pop-rock alternatiu amb folk de reminiscències celtes, el que ha
estat habitual en bandes escoceses i irlandeses però no en les oriündes
d’Anglaterra, motiu per el que han estat sovint comparats amb The Psychedelic Furs (amb els que els
uneix una certa reminiscència fonètica) i els primers Waterboys.
Els seus millors discos son el primer, Hearts of Fortune (1985), amb cançons
com Nothing Means Nothing, Save It o
la CdD d’avui i el segon, Dumb Poet
(1987), inspirat en el poeta Federico
García Lorca, del que sobresurt el tema Tragic
Comedy, desprès dels quals els Ross van abandonar la formació, tot i què
l’Andy va seguir vinculat a la banda com a productor.
Actualment em consta que Kevin
Weatherill és professor de música i segueix actuant i gravant esporàdicament
amb el nom de Dirty Ray.
La CdD és, òbviament, el seu tema més
conegut, l’homònim Immaculate Fools,
que podeu escolta en la versió original del Hearts
of Fortune i en un directe i en el que destaca la tornada que fa:
We are enchanted
We are
immaculate
We are
selected...
Immaculate Fools
Immaculate Fools
- IMMACULATE FOOLS. Immaculate Fools.
Hearts of Fortune (1985).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada