Alguns, com els Smash,
ho van intentar abans i, molts altres, com Alameda,
Medina Azahara, Guadalquivir i els mateixos Veneno,
ho van fer desprès, però ningú com TRIANA
va saber fusionar el flamenc amb el rock
progressiu que dominava la escena anglosaxona a meitat dels anys 70, amb Pink Floyd i King Crimson al capdavant.
Aquest trio d'andalussos, format per Jesús De la Rosa Luque (compositor,
cantant i teclats), Eduardo Rodríguez
Rodway (guitarra espanyola, que no elèctrica) i Juan José Palacios "Tele" (bateria i percussió) va gravar
un EP, produït per Teddy Bautista
(el líder de Los Canarios), amb el
tema Luminosa mañana, que va
cridar l'atenció del polifacètic Gonzalo
García Pelayo (ara d'actualitat per la pel·lícula que tracta de la seva
vida com a cap del clan Los Pelayos), que els va gravar i produir als estudis
Gong-Movieplay, tres discos que han passat a la història, Triana, més conegut pels seus seguidors, en base a la mítica
portada il·lustrada per Máximo Moreno,
com El Patio (1974), Hijos del agobio (1977) i Sombra y luz (1979), on van anant evolucionant
cap a una música cada vegada més experimental i complexa, molt ben rebuda per
la crítica i la joventut en un context social molt il·lusionant de la història
d'Espanya (poc ens imaginàvem que la democràcia portaria associat el càncer de
la corrupció!) fins a convertir-se en un autèntic fenomen de masses.
Però el destí els n'hi tenia una de preparada i el
1983, un accident de circulació va acabar amb la vida de Jesús de la Rosa i amb
la formació clàssica d'una banda que, amb altres components, va intentar
continuar la carrera amb més pena que glòria. Uns anys després, el 2002, va
morir "Tele", crec entendre que per un aneurisma aòrtic.
Per a mi El
Patio és un dels àlbums de debut més impressionants i fins i tot un dels
millors discos espanyols de la història. De les set cançons, concentrades en
els minsos 38 minuts propis d'un LP de vinil, en destaquen dues, la inicial Abre la puerta i la que he escollit com
a CdD, En el lago.
És un tema iniciat amb un gong i unes suaus notes d'orgue per acabar amb una fenomenal
tempesta elèctrica i amb una lletra a la que alguns han buscat la evocació d'un
viatge lisèrgic ("con la intención de conocer algo nuevo...")
i altres un caire més polític per les ànsies de llibertat ("el
pájaro blanco echó a volar...en busca de una estrella fugaz") però que
funciona perfectament com un bonic poema amb una melodia encisadora, com podeu
comprovar si en feu una escolta reflexiva i serena:
Ayer tarde junto al lago
fuí
con la intención de
conocer algo nuevo.
Nos reunimos allí
y todo empezó a surgir
como un sueño.
Creo recordar que por la
noche
el pájaro blanco echó a
volar
en nuestros corazones
en busca de una estrella
fugaz
Vimos junto el amanecer
y el lago reflejó
nuestros sueños.
Y en silencio fuimos a
caer
junto al gran monte
aquel
que nos dió el amor.
No puedo negar que me
hizo daño,
que mi corazón huyó de
tí.
Has de ser como la
mañana
el día que te conocí.
Creo recordar que por la
noche...
- TRIANA. En el lago. El Patio (1974).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada