Els seguidors del blog que ja teniu una edat us en recordareu d'un cantant d'origen grec, encara que nascut a Egipte, anomenat Demis Roussos, caracteritzat per una frondosa barba i una obesitat mòrbida que intentava en va dissimular sota àmplies túniques, que va triomfar a la TVE de la època.
I els aficionats als cinema coneixereu la música de pel·lícules com Blade Runner (Ridley Scott, 1982) o Carros de Foc (Hugh Hudson, 1981), guanyadora de diversos òscars, incloent-hi la banda sonora, composada per Vangelis Papathanassiou, virtuós pianista que va ha publicat nombrosos discos de l'estil New Age, així com col·laboracions singulars com les que va fer amb Jon Anderson de Yes.
Però el que potser alguns de vosaltres desconeixereu es que, abans de tot això, aquests dos músic van formar part d'un grup, per a mi molt més interessant, APHRODITE'S CHILD, en un moment en que hi havia a Europa una forta corrent de grups no angloxasons que practicaven el que es va conèixer com a rock progressiu, com els italians Premiata Forneria Marconi, els holandesos Focus, els espanyols Módulos o el catalans Màquina!.
Durant la seva breu existència ens van deixar un bon grapat de singles que es poden trobar en qualsevol recopilació d'aquestes anomenades Greatest Hits, com Spring Summer Winter And Fall; It's Five O´Clock, End of the World, Rain and Tears (una adaptació del Cànon de Pachelbel) o, la meva favorita, potser perquè es l'únic disc que vaig tenir d'ells en el seu moment, la CdD d'avui, I Want To Live, tanmateix una versió de la cançó Plaisir d'amour, del compositor francès del segle XVIII Jean Paul Egide Martini.
Si encara m'emociono al contemplar la caràtula del disc, imagineu-vos el que sento al tornar a escoltar:
- APHRODITE'S CHILD. I Want To Live (1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada