Natural de Long Island, New York, i criada a
diverses ciutats com Detroit, Michigan, i Orlando, Florida, als 18 anys Mia Berrin va
tornar a la seva ciutat natal, concretament a Brooklyn, per continuar el
estudis al temps que iniciava una carrera musical amb el nom de POM POM
SQUAD.
Un projecte amb el que ha enregistrat un parell
d'EP i dos àlbums, Death Of Cheerleader (2021) i Mirror
Starts Moving Without Me (2024), en els que la cantautora, amb un estil
cru i emotiu basat en l’indie-rock, el grunge i el punk,
expressa la seva vulnerabilitat de manera commovedora, sovint a partir de la
pròpia experiència amb les pressions socials sofertes per les seves condicions
de mestissa (de mare porto-riquenya), jueva (per part de pare)
i queer.
Com a CdD n'he escollit una d'aquest segon LP, el
títol del qual (El mirall comença a moure's sense mi) sembla inspirar-se en Les
aventures d'Alícia al país de les meravelles (Lewis Carroll,
1865) o en alguna pel·lícula de terror recent. A Downhill
(Baixada), la que enceta una llista de 10 tracks en uns minsos 28 minuts,
per el que (una vegada més) us recomano escoltar el disc sencer i d'una
tirada, Berrin se'ns mostra com una dona al caire d'un precipici sense fons
en el moment de mirar cap avall i pensar "Pot ser divertit", metàfora
del sentiment ambivalent de ser tímida i reservada alhora que ambiciosa per
arribar a exposar els seus sentiments en una espiral autodestructiva.
Però no patiu, en general el pop s'imposa
al punk, fins i tot de manera una mica ensucrada, i us ho passareu molt
bé durant mitja hora, ací en teniu un petit tast.
- POM POM SQUAD. Downhill. Mirror Starts Moving Without Me (2024).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada