Amb el nom d'un simbòlic arbre de més de quatre segles de vida del seu
estat natal de Maryland, WYE OAK (el roure de Wye Mills) és un duo format l'any 2006 a Baltimore
pel bateria, teclista i multiinstrumentista Andy Stack i la cantant,
guitarrista i baixista Jenn Wasner que, partint de l’indie rock
amb influències folk, han anat incorporant textures que els han
acostat al noise, a la psicodèlia i el dream pop
en els sis discos editats, a la gira de presentació del darrer dels quals, el
magnífic The Lourder I Call, The Faster It Runs (2019), van
incorporar el baixista William Joseph Hackney.
Un moment a partir del qual, i amb la pandèmia de la Covid-19 pel mig, van
optar per un canvi d'orientació en la manera de publicar, buscant la
immediatesa dels singles en front del tradicional LP, però aquest estiu
han decidit retornar al format àlbum per presentar una col·lecció de sis
dels temes anteriorment publicats, més tres de nous, que estic segur que
agradarà a tots aquells seguidors del blog que no els coneixeu.
Un disc el títol del qual, Every Day Like The Last (2023), es
pot interpretar de diverses maneres, ja sigui considerant cada dia com "el
dia abans" o "com el darrer", però que, en opinió dels autors,
expressada en el tema homònim que l'enceta (vegeu aquí), reflecteix la manera
d'adaptar-se a la incertesa en la que vivim el dia a dia, enfrontant-nos a cada
un d'ells com si fos l'últim.
Una preciosa composició que he descartat, però, com a CdD, a
favor de la meva preferida del lot, Fortune, en la que Wasner parla sense
rancúnia d'una relació trencada, expressant el dol per les bones coses
perdudes, a les que qualifica d'autèntica "fortuna".
- WYE OAK. Fortune. Every Day Like The Last (2023).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada