Als seguidors del blog d'una certa edat, així com als més
documentats, potser no us farà falta l'aclariment però, per evitar malentesos,
cal dir que els nostres protagonistes d'avui no tenen res a
veure amb el famós grup pioner de la "british invasion"
que, per cert va actuar, i per primera vegada, a Barcelona el dia 14
del passat mes de juny, The Who, més que la conseqüència d'un truc
publicitari amb una expressa intencionalitat equívoca.
I és que la discogràfica de la banda -creada el 1965 a Winnipeg, Manitoba,
sota el lideratge del cantant Chad Allan i el guitarrista Randy
Bachman, anomenat aleshores Chad Allan & The Expressions- va
promocionar-los amb un nom ("Endevina qui") que, fonamentalment
per la pressió dels locutors de ràdio del moment, va esdevenir aquell amb el
que han passat a la història, THE GUESS WHO.
Una formació que, partint del garage rock dels inicis i
incorporant elements del hard-rock, el pop i la psicodèlia,
després d'alguns hits menors al seu país, patiria la primera escissió
amb la marxa d'Allan i la entrada del teclista Burton Cummings, que
assumiria a més a més, la veu principal, i, amb alguns àlbums més reeixits
com Wheatfield Soul (1968) i Canned Wheat (1969),
assoliria el cim de la seva carrera amb el sisè, American Woman
(1970). Un disc que presentarien en una extensa gira,
a l'acabar la qual Bachman, convertit a la religió mormona, renunciaria als
excessos de la fama (allò de "sex, drugs and R'n'R") i
abandonaria la formació -per unir-se de nou a Allan i, posteriorment, amb els
seus germans Robbie i Tim i amb Fred Turner, per crear Bachman-Turner
Overdrive- que, amb el bateria original, Garry Peterson, i el
baixista Jim Kale, continuaria publicant tres LP d'estudi, i un
primer Live més, fins a la marxa de Cummings i la conseqüent
dissolució el 1975.
Un breu parèntesi seguit d'un primer retorn el 1977, de la mà de Kale,
alternant antics i nou membres i conservant un nom que els suposaria diversos
problemes legals, amb un seguit de discos, el darrer que em consta el 2001,
que allargarien la discografia de la banda fins a la dotzena i mitja,
que no passaran a la història però que els ha convertit en la banda més longeva
del rock canadenc.
Com a CdD he triat la cançó homònima que enceta el seu disc més
emblemàtic, American Woman, una composició sarcàstica ("Dona americana,
allunya't de mi... deixa'm estar...no vull veure't més la cara...tinc coses més
importants que fer que passar el temps envellint amb tu...dona americana,
escolta el que dic..."), acreditada als quatre membres, que, com passaria anys
més tard amb la mítica Born in the USA de Bruce Springsteen, obtindria
un èxit tan paradoxal com descomunal, probablement també a conseqüència d'una
escolta acrítica, tot i que no per a tothom, si més no per a Pat, la
esposa del president Richard Nixon, que els va demanar que no la
toquessin en una audició a la Casa Blanca.
Una composició que en el format del LP que us proposo, que no en la versió
curta del single (que els impacients podeu escoltar aquí), s'inicia amb
una introducció de blues acústic fins al minut i quinze segons en que
entra el conegut riff de guitarra de Bachman que els faria immortals per
als amants del rock.
- THE GUESS WHO. American Woman. American Woman (1970).