Forgotten Eyes (Big Thief)

El proper dijous, 20 de febrer, està prevista l’actuació a la Sala Apolo de Barcelona de BIG THIEF, un quartet de Brooklyn, New York, liderat per la compositora, cantant i guitarrista Adrianne Lenker que, en els seus tres anys d’existència, ha editat quatre discos, els dos primers dels quals, Masterpiece (2016) i Capacity (2017), tot i què notables, semblaven abonar el terreny per al que vindria l’any passat.

I és que, avui en dia, no és gens habitual que en el termini de quatre o cinc mesos, es publiquin dos àlbums i, a més a més, de la qualitat de UFOF i Two Hands (2019). Dos obres gravades en entorns tan dispars com els boscos d’aprop de Seattle, Washington i el desert de Chihuahua, a Texas, que han conferit singularitat a ambdós enregistraments, un primer més atmosfèric i experimental i un altre més directe i proper, com de tornada als orígens, mantenint constant el  predomini de la particular veu de la de Minnesota i el perfeccionisme que aporten el guitarrista Buck Meek, el baixista Max Oleartchick i el bateria James Krivchenia qui en el darrer disc participa en les tasques de mescla.

Dos LP’s extraordinaris dels que, per a la CdD, m’he decidit pel darrer, Two Hands, gravat en directe amb els col·laboradors habituals, el productor Andrew Sarlo i l’enginyer Dom Monks, amb una mínima sobreproducció que permet copsar la cruesa d’un producte final, en paraules de la Lenker, més “terrenal” que el predecessor, més “espiritual”, amb lletres sobre qüestions com l’amor, els lligams familiars o la mort.

Un àlbum amb deu tracks farcits de belles melodies i harmonies vocals, dels que en destaquen dos per sobre de la resta, la número set i més publicitada, Not, culminada en un memorable clímax elèctric, i la número dos, que he triat per CdD, Forgotten Eyes.

Una preciosa melodia electroacústica amb una línia vocal sobre el tema del dret a l'habitatge que es trenca a partir de la paraula “needs” quan diu:

               The wound has no direction

               Everybody needs a home

               And deserves protection, hmmmm

en la que acaba asseverant que “la llengua (tongue) és el llenguatge de l’amor”

               Forgotten tongue is the language of love...

               Forgotten tonggg...

que culmina allargant la “ng” final fins que la gola n’hi diu prou.

-BIG THIEF. Forgotten Eyes. Two Hands (2019).