Joseph Allen McDonald, conegut artísticament com a "Country Joe", és un veterà músic
americà, amb 74 anys recent complerts, conegut també per la seva faceta
d'activista polític incansable des de la època de la contracultura californiana
dels anys 60.
Fill de pares comunistes que el van batejar en
honor de Joseph Stalin, la seva
actitud radical l'ha portat a defensar tota mena de causes, des de l'ajuda als
veterans de la guerra del Vietnam als drets dels animals (com "Save the whales"), i tota mena de
qüestions ecològiques, el que li ha comportat estar en el punt de mira de la
CIA i l'FBI, motiu pel qual ha passat algunes temporades a Europa, concretament
a França, on se sentia més còmode.
Els seus inicis musicals al front de la banda COUNTRY JOE & THE FISH (coliderada
pel guitarrista Barry "The
Fish" Melton i que al·ludeix amb els malnoms amb que se'ls coneixia a
Stalin i Mao) pioners en la fusió
del folk, el blues, el country i
l'incipient rock psicodèlic, els van
convertir de seguida, juntament amb JeffersonAirplane i Grateful Dead, en
guies de la cultura hippie,
consagrant-se definitivament al Festival de Woodstock de 1969. Però Country
Joe, desprès de quatre LP's, se'n va cansar i va decidir seguir en solitari una
carrera irregular amb llargs períodes absent de la escena seguits de
publicacions inesperades però que en total sobrepassen la trentena d'àlbums,
incloent la banda sonora de diverses pel·lícules, en alguna de les quals
va participar com a actor.
El seu debut, Electric
Music for the Mind and Body (1967), que no inclou la cançó més popular als
seus concerts, I Feel Like I'm Fixi'n To
Die Rag (vegeu aquí), gira al voltant de la protesta política però també
sobre l'amor lliure i l'ús de drogues recreatives, tot tractat amb un humor
satíric, amb arranjaments musicals complexes, i excepcionalment enregistrats
per a la època, dels que en destacava l'orgue de David Cohen i està considerat una obra definitiva i imprescindible
de la música psicodèlica i de la època de la contracultura.
I ara prepareu-vos a experimentar quelcom semblant al
que sentirien l'any 67 els joves universitaris de la badia de San Francisco i
els afortunats i entusiastes europeus que els van rebre a la gira del 68, amb No So Sweet Martha Lorraine, el tema més
conegut del disc. Una experiència psicodèlica per a la qual us recomano que no
us ajudeu de cap substància al·lucinògena...no cal.
- COUNTRY JOE & THE FISH. No So Sweet Martha Lorraine. Electric Music for the Mind and Body
(1967).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada