San Francisco (Waters)

Fa uns anys, encara a la època pre-descàrregues digitals gratuïtes, un amic, reconegut melòman i comprador compulsiu de discos, va veure a una botiga un disc de Beck que no tenia i se'l va comprar.

Però el que pensava que seria un disc que (cosa rara) no tenia a la seva col·lecció del grandíssim guitarrista de blues-rock Jeff Beck, va resultar ser Mellow Gold (1994), el debut d'un tal Beck Hansen, conegut artísticament com a Beck, a seques.

Decebut per l'error i malgrat ser un bon disc, encara que no tant com el següent, Odelay (1996), va acabar a les meves mans i, encara ara, quant estic trist i abatut (es un dir), me'l poso per escoltar una vegada més la cançó Loser, ja sabeu, aquella que inclou la frase en espanyol: "Soy un perdedor", I'm a looser, baby, so why don't you kill me?...

Doncs ara vull tornar-li el favor a l'amic i avisar-lo, com a la resta de seguidors del blog, que el nostre protagonista d'avui NO es Roger Waters, el líder d'un dels grups més importants de la història, els Pink Floyd, també molt admirats per ell, i que abans de comprar, o descarregar, el disc, l'escolti, tot i que penso que també li agradarà.

Es tracta d'una banda anomenada, simplement, WATERS, liderada per Van Pierszalowski, qui, juntament amb la seva novia Cambria Goodwin, va liderar abans el grup Port O'Brien, que, amb un estil indie-pop acústic, van publicar tres discos, The Wind And The Swell (2007), All We Could Do Was Sing (2008) i Theadbare (2009), tots amb el mar com a principal font d'inspiració, amb notable èxit artístic i comercial.

Però semblava que Van necessitava un canvi d'aires, físics i mentals, i malgrat el bon moment de la banda, se'n va anar a viure una temporada a Oslo (Noruega), desprès a Alaska, on el seu pare (i ell mateix en algun moment) es dedica a la pesca professional, i a Brooklyn (Nova York), abans de tornar a Califòrnia per, començant de nou i contra pronòstic, superar el projecte original.

En el seu debut, Out In The Light (2011), gravat finalment a Dallas (Texas, USA), ha buscat un so més potent i enèrgic, tot i que el disc es força variat, amb una producció realment diferent per a cada tema, entre els que destaquen temes punyents com l'inicial For The One, O Holy Break Of Day o Take Me To The Coast, alternant amb tranquil·les balades acústiques com l'homònim Out In The Light, Mickey Mantle o la mateixa CdD d'avui.

La escollida es diu San Francisco però atenció, amic i seguidors del blog en general, no us equivoqueu, tampoc te res a veure amb la cançó del mateix nom de John Phillips, el líder de The Mamas & The Papas, que va popularitzat als anys 60 un tal Scott McKenzie, aquella que fa: If you're going to San Francisco, be sure to wear some flowers in the hair...

- WATERS. San Francisco. Out In The Light (2011).