La M i jo hem passat les festes nadalenques amb les nostres famílies, a Tàrrega (L’Urgell) i a Batea (La Terra Alta). Llargs viatges per paisatges àrids i amb un ambient força hivernal, boira, gebre...ideal per aixecar el peu de l’accelerador i gaudir de la música de THE BLUE NILE.
Malgrat el nom, es tracta d’un grup escocès, liderat pel cantant i compositor Paul Buchanan, format a Glasgow a començament dels anys 80 i dels que puc presumir de tenir tota la seva discografia. Bé, tampoc no té tant mèrit si tenim en conte que en tot aquest temps només han publicat quatre discos: A Walk Across The Rooftops (1983), Hats (1989), la seva obra més coneguda, Peace At Last (1996) i High (2004). Amb aquesta cadència la pròxima publicació hauria de ser imminent, per el que resto expectant.
La seva música es una estranya combinació d’elegant soul-pop electrònic, coronat per una veu que t’atrapa i et fascina, malgrat la lentitud i llargada dels temes. Amb ritmes hipnòtics i senzilles melodies, magnífics arranjaments i brillant producció, aconsegueixen una atmosfera densa i embriagadora, profunda i fresca alhora, capaç d’insuflar “ànima” a la fredor dels instruments, majoritàriament electrònics.
La CdD d’avui es la essència de The Blue Nile, una melodia melancòlica, evocadora de l’amor romàntic, sovint trist i desolat, sense una engruna d’esperança. Ideal per escoltar en silenci a la llum d’un capvespre d’hivern.
- THE BLUE NILE. Over The Hillside. Hats (1989).
Vídeo afegit posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada