A començament dels anys 60 del s. XX, amb
ancestres respectivament italians i armenis, uns tals Salvatore Bono i Cherilyn
Sarkisian, col·laboradors del famós productor Phil Spector (vegeu
aquí), com a coristes en mítics enregistraments de la època del wall of
sound de The Ronettes, The Righteous Brothers o Darlene
Love, van iniciar una relació sentimental i, alhora, artística amb el nom
de SONNY & CHER, amb un LP de debut molt ben acollit, Look At
Us (1965), gràcies al conegut tema I Got You Babe, ja us ho
avanço, la CdD d'avui.
Una carrera que, amb l'auge del rock psicodèlic en detriment del pop-folk-rock diguem-li “proto-hippie” que practicaven, aniria decaient en els dos següents, The Wondrous World Of Sonny & Cher (1966) i In case You're In Love (1966) -entre els que ella intercalaria alguna gravació en solitari com Bang Bang (My Baby Shot Me Down) (aquí)- però que tindria com a contrapunt The Sonny & Cher Comedy Hour, un reeixit programa de TV durant tres o quatre temporades, fins que es van divorciar, el 1975.
Un moment inicialment tempestuós per a Cher, que
es casaria al cap de quatre dies, i es divorciaria al cap de nou, tot i
què es tornaria a reconciliar, amb Gregg Allman, de The Allman
Brothers Band, a partir del qual van emprendre camins ben diferents,
fonamentalment en el camp de la política, primer com a alcalde de la seva Palm
Springs natal i desprès com a congressista per Califòrnia del Partit Republicà
de Bono, fins a la seva mort el 1998, amb 62 anys, a conseqüència d'un accident
d'esquí, i compaginant ella múltiples activitats com la cinematogràfica, amb
una quinzena de pel·lícules, amb oscar inclòs a la millor interpretació
femenina pel seu paper de Loretta a la comèdia Moonstruck,
estrenada aquí com Hechizo de luna (Norman Jewison, 1987) i una
presència constant als mitjans de comunicació per motius de tota índole sobre
els que, avui que no estic per a xafarderies, no m'estendré, sense deixar de
banda la musical, que s'allarga fins a l'actualitat, amb una trentena
d'àlbums dels que, pregant disculpes per la gosadia d'aquest gens fan de
la celebrity, m'atreveixo a recomanar-vos Love Hurts
(1990), sobretot per la versió que en fa de The Shoop Shoop Song (It's In
His Kiss) (aquí), el clàssic tema de Rudy Clark interpretat per Betty
Everett el 1964, i Believe (1998), el de la cançó homònima mundialment coneguda que va popularitzar l’auto-tune, un afinador de veu
que utilitza l'efecte vocoder (Voice Coder) o, des d'aleshores,
anomenat popularment "l'efecte Cher" (aquí).
Tornant a la CdD, és el tema que enceta el
seminal Look At Us (Mira'ns), un LP enregistrat a corre-cuita per
aprofitar l'enorme èxit del single, en el que s'alternen altres
composicions també de Bono, que exerceix de productor, com It's Gonna Rain o Just
You amb versions de temes coneguts com Unchained Melody o 500
Miles i altres d'autors tan notables com el mateix Spector, Bo Diddley,
Smokey Robinson o Gilbert Becaud, sense que cap d'elles ni de la
mitja dotzena d'àlbums que acabarien publicant la desplacin com a tema icònic del duo.
Una composició -que s'escolta fins a la sacietat
cada matí al despertador a la pel·lícula Groundhog Day (El dia de la
marmota), estrenada aquí com Atrapado en el tiempo (Harold Ramis,
1993), protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell- a la que
molts van veure com a contrapunt d'una de Bob Dylan a la que vàrem
dedicar recentment un post en aquest blog, It Ain't Me Babe
(i aquí), de tal manera que, al cinisme d'aquesta, respon, en un format que
simula la conversa d'una parella que es confessa un amor incondicional, emfatitzant
la importància, en els moments difícils, de tenir-se l'un a l'altre, quan es
repeteixen insistentment la expressió que li dòna títol, "et tinc"...I
Got You Babe.
-SONNY & CHER. I Got You Babe. Look At Us (1965).