We Both Won (Bory)

Tal com us avançava fa dues setmanes, avui us presento el debutant Brendan Ramírez, un guitarrista format a l'escola de música de la Universitat de Willamette, a Portland, Oregon, i que ha estat molt temps guanyant-se la vida com a professor, qui, desprès d'actuar amb bandes diverses, va veure la llum a l'entrar a la de suport del músic i prolífic productor local Mo Troper, tanmateix l’altre dia esmentat.

I ha estat així que, tocant tots els instruments entre els dos i amb aquest darrer com a enginyer i productor, ha publicat, amb el nom artístic de BORY, l'LP Who's A Good Boy (2023), l'estil del qual no caldria que us expliqués si vàreu estar atents al post de Diners...pur power pop, un dels meus preferits i, afortunadament, en ple revival.

Un àlbum amb temes tirant al noise, com The Flake o Feel The Burn, però majoritàriament amb altres d'hereus d'aquells "invasors britànics" que els anys 60 del segle XX van conquerir els USA, com The Beatles o The Who, la memòria dels quals han mantingut viva bandes posteriors d'una (Big Star, The Posies, The Lemon Twigs) i altra (Teenage Fanclub) banda de l'oceà, dels que en destacaria alguns com Our New Home, North Douglas,Wreck o la CdD.

Seqüenciada en el setè lloc dels onze que conté aquest curt disc, de només 32 minuts, We Both Won es una enganyosament alegre melodia amb un captivador riff de guitarra arpegiada que s'escolta tot just a continuació de la tornada en la que, sembla que després d'una ruptura, ve a dir "no et preocupis per mi, no et preocupis...perquè tots dos hi vam guanyar (We both won)".

               So don't worry about me
               Don't worry about me
               Don't worry about me because
               We both won

-BORY. We Both Won. Who's A Good Boy (2023).