The Power (Diners)

 

En el seu sisè LP, Domino (2023), Blue Broderick, la cantautora i multiinstrumentista nascuda a Phoenix, Arizona, i coneguda artísticament com a DINERS, s'ha posicionat inequívocament en el power pop basat en precioses melodies i complexes harmonies, sustentades en característics riffs de guitarra i bateria sincopada, que ens evoquen bandes referents dels anys 60 del s. XX com The Beatles, The Beach Boys, o els entranyables Big Star, així com a l'immens catàleg d’indie rock dels 90 que ha ocupat tants posts d'aquest blog, i amb unes lletres amb una perspectiva introspectiva però francament optimista de la vida, a les que, penso, ha contribuït el seu trasllat de residència a Los Angeles, Califòrnia, i l'alliberament per haver consumat la transició de gènere.

Un canvi d'orientació musical prou important com perquè s'arribés a plantejar publicar el disc sota el seu nom, per al que ha estat fonamental la producció de Mo Troper, a qui alguns es refereixen com a "ombudsman" (defensor del poble) del power pop, qui, a més a més d'afegir-hi un ritme enèrgic i una mica de distorsió, ha exercit, tanmateix, de multiinstrumentista, en un àlbum en el que han contat amb la guitarra de Brendan Ramírez, aka Bory, personatges tots dos a qui dedicarem, per cert, sengles articles en les properes setmanes.

Un disc curt, de menys de 25 minuts, amb nou precioses tracks com la inicial Working On My Dreams, l'homònima Domino, Someday I'll Go Surfing o la CdD, The Power.  Una gairebé perfecta cançó pop que ens exhorta a cercar la força interior, insistint en que no és tard per descobrir el nostre potencial (power), amb aquesta enganxosa tornada:

          It ain't too late to understand, too late to try
         Too late to recognize the power that's inside 

- DINERS. The Power. Domino (2023).