Layla (Derek & The Dominos)

Amb un nom per a l'origen del qual s'han proposat diverses explicacions, cap d'elles prou convincent per a mi, DEREK & THE DOMINOS va ser un efímer quartet angloamericà de rock integrat per l'aleshores -després de passar pels Yardbirds, pels Bluesbreakers de John Mayall però, sobretot, per Cream i Blind Faith- ja arxifamós Eric Clapton (us enrecordeu d'aquelles pintades als carrers de Londres on es podia llegir "Clapton is God"?) i tres components més de la banda Delaney & Bonnie & Friends, el teclista Bobby Whitlock, el baixista Carl Radle i el bateria Jim Gordon, als que, durant el procés de gravació del seu únic disc, Layla And Other Assorted Love Songs (1970), s'hi afegiria Duane Allman, el guitarrista de The Allman Brothers Band.

En el que sí que hi estic d'acord és que aquest nom va permetre al guitarrista mantenir un cert anonimat en format banda i, de passada, evitar la vergonya que suposava la temàtica del doble àlbum, i sobretot del tema principal, al voltant de l'amor no correspost per part de Pattie Boyd (a qui anomena amb el pseudònim de Layla), aleshores esposa del seu amic George Harrison, amb la que, finalment, divorciada del "beatle", s'acabaria casant l'any 1979...i separant el 1988.

Un disc amb la majoria de temes composats per Clapton i Whitlock, en un estil que barreja el blues-rock dels dos costats de l'Atlàntic amb el gòspel sureny, per influència d'aquest, que va passar gairebé desapercebut en el moment de la seva publicació, el que, sumat al ingent consum d'alcohol i drogues com la cocaïna i la heroïna, van sumir al primer en una addicció que va trigar anys a superar, a més a més d'una depressió, accentuada per la mort del seu competidor com a millor guitarrista del moment, Jimi Hendrix, de qui havien versionat un tema, Little Wing, així com per la separació del grup mentre enregistraven un segon disc que mai no acabarien, i per la mort d'Allman, amb qui havia establert una sòlida amistat, en un accident de moto, amb només 24 anys.

Una banda sobre la que semblava pesar una maledicció ja que Radle moriria el 1980 a conseqüència d'una infecció renal associada a les seves addiccions i, la primavera passada, ho faria Gordon a la institució psiquiàtrica en la que estava ingressat des del 1984 per una esquizofrènia que havia debutat amb un brot psicòtic en el que va assassinar sa mare a cops de martell.

Sempre ens quedarà, però, aquell àlbum incomprès en el seu moment però actualment considerat com el millor de la discografia de a qui també coneixem com "Slowhand" (Mà lenta) i un dels millors de la història del rock. Un doble vinil amb 14 tracks en una mica més d'una hora i quart, la majoria, excepte quatre versions, entre elles la esmentada Little Wing, acreditades a Clapton-Whitlock, però no la mítica i homònima, i CdD d'avui, obra del primer, que finalitza una coda de piano escrita per Gordon, el bateria, tot i què sembla que composada a mitges, però no acreditada (amb la conseqüent indignació per part d'ella), amb la seva xicota d'aleshores, la cantautora Rita Cooligde.

Una composició inspirada pel llibre The Story of Layla and Majnún, del poeta persa Nizami Gandjawi (s. XII), que tracta precisament d'un home enamorat d'una dona inabastable, un tema amb un paral·lelisme evident amb la seva vida, una passió que va provocar una extraordinària explosió de creativitat, tant en la escriptura com en la interpretació, a la que no fou aliena la participació a la slide-guitar d'aquella mena de germà musical que, malauradament només per un breu període, fou Duane Allman.

Tot seguit podeu gaudir del tema en la versió original de The Dominos i en un directe del 1984 en el Clapton està acompanyat de...bé, millor que els seguidors del blog mireu d'identificar-los.

- DEREK & THE DOMINOS. Layla. Layla And Othrer Assorted Love Songs (1970).