Four Kinds Of Horses (Peter Gabriel)

 

Ha tornat! PETER GABRIEL ha tornat, al cap de 21 anys del darrer, Up (2002), amb un nou àlbum, i/o (2023), publicat fa unes setmanes però els temes del qual ja havia anat penjant en plataformes audiovisuals  durant els darrers mesos.

Una obra, tot i el temps passat des de l'anterior, de caràcter continuista, sense que aquest qualificatiu tingui cap connotació negativa, donada la extraordinària trajectòria del seu autor (vegeu aquí). Un disc, el desè de la seva discografia, la composició del qual es va iniciar fa 27 anys, que s'ha anat demorant per motius diversos, ja sigui per centrar-se en altres projectes artístics, o personals, com tenir cura de la seva esposa malalta, per a l'enregistrament del qual ha contat amb els seus col·laboradors habituals, el bateria Manu Katché, el baixista Tony Levin i el guitarrista David Rhodes, a més a més del gran Brian Eno, als sintetitzadors i programant ritmes, així com una extensa nòmina de músics que inclou una orquestra i diversos cors.

Un disc que crida l'atenció des de la mateixa caràtula, obra del fotògraf Nadav Kander, amb l'enigmàtic nom de i/o (2023), que sembla referir-se a la dualitat "input/output" (entrada/sortida) dels dispositius electrònics més que al satèl·lit amb el mateix nom (Io) del planeta Júpiter, amb 12 tracks que l'autor ha anat publicant, una cada mes, amb la particularitat de fer-ho per duplicat, cada dia de lluna plena i lluna nova, en dues versions que ha anomenat "bright-side mix" (la "brillant", potser més assequible) i "dark-side mix" (la "fosca"), mesclades per Mark "Spike" Stent i Tchad Blake, respectivament, i que ara, fa unes setmanes, s'han comercialitzat en format doble CD, amb 68 minuts de durada cadascun, als que se'n ha d'afegir, per als més interessats, una tercera en format blu-ray.

Dotze temes amb estructures accessibles en base al inconfusible estil art-rock amb bases de funk, marca de la casa, i a la seva característica veu sorrenca, que es manté intacta als 73 anys, en els que tracta temes recurrents com el mon que ens envolta, el pas del temps, les injustícies, el dolor o la mort, amb tanta serietat com elegància. 

Un disc del que en destacaria les dues primeres pistes, Panopticon i The Court, Road To Joy, un tema funky coproduït per Eno o la que el finalitza, la contagiosa Live And Let Live, amb les precioses harmonies vocals del Soweto Gospel Choir i del que m'he reservat per a CdD d'avui la seqüenciada en cinquè lloc i inspirada en una paràbola budista, Four Kinds Of Horses, amb la participació de la seva filla Melanie als cors, una secció de cordes arranjada i dirigida per John Metcalfe i una coproducció fosca i complexa per part de Richard Russell, com podreu apreciar en la versió original bright i al vídeo enregistrat a The Tour, la gira europea de presentació d'aquesta obra tan llargament esperada i que no ens ha decebut gens ni mica.

- PETER GABRIEL. Four Kinds Of Horses. i/o (2023).