Mr. Tambourine Man (Bob Dylan/The Byrds)

 

Dylan Covers-1:

Tal com venim fent des de fa temps, a partir d'avui i durant la resta de l'any (o potser més temps, que el tema dóna per a molt) dedicarem periòdicament una sèrie de posts a una composició de BOB DYLAN que compararem amb una interpretació de la mateixa (cover) per un o més artistes, amb la condició limitant de que aquests hagin protagonitzat abans un article del blog.

I quina millor per començar que Mr. Tambourine Man, paradigma de com, excepcionalment, una versió pot superar artísticament, i en aquest cas també comercialment, l'original. Una cançó, curiosament, publicada uns mesos abans per THE BYRDS en el seu àlbum homònim de debut, Mr. Tambourine Man (1965), que per l'autor, en el seu cinquè, Bringing It All Back Home (1965), un disc del que en destacaria altres hits com Subterranean Homesick Blues, Maggie's Farm o It's All Over Now, Baby Blue, en el que el de Minnesota, en detriment de les cançons-protesta habituals fins al moment,  introdueix lletres surrealistes i abstractes, de difícil interpretació, com aquesta mateixa en la que alguns hi veuen referències a un subministrador de drogues, un “camell”, mentre l'autor diu referir-se al seu guitarrista Bruce Langhorne, a qui en una ocasió va veure tocar una pandereta (tambourine) enorme. Jo mateix, em perdo a partir del primer vers, que diu: "Ei, senyor de la pandereta, toca'm una cançó. No tinc son ni vaig enlloc..."

          Hey, Mr Tambourine Man, play a song for me

          I'm not sleepy and there is no place I'm going to

          Hey, Mr Tambourine Man, play a song for me

          In the jingle jangle morning, I'll come following you

Un tema al que el quintet californià, fundat pels guitarristes i cantants Jim McGuinn (posteriorment conegut com a Roger McGuinn), Gene Clark, el compositor principal, i David Crosby, als que de seguida s'afegirien el baixista Chris Hillman i el bateria Michael Clarke, el mànager del quals, Jim Dickson, havia aconseguit, amb permís de l'autor (que n'acabaria beneint el resultat) la maqueta, va donar un canvi de dimensió al modificar el compàs, de 2/4 a 4/4, amb la intenció d'apropar el seu folk amb lletres de contingut social als arranjaments dels seus admirats Beatles; va escurçar la durada i, fonamental per a mi, a unes harmonies vocals que sentarien càtedra, va afegir una introducció de guitarra, inspirada en J.S. Bach, interpretada amb la mítica Rickenbacker de 12 cordes de McGuinn, el veritable líder del grup. Un inici fantàstic per a un tema amb una estructura poc convencional, ja que comença per la tornada, que donaria el tret de sortida a un nou subgènere, fonamental a partir d'aleshores en la història de la música popular, conegut com  folk-rock.

- BOB DYLAN/THE BYRDS. Mr. Tambourine Man. Bringing It All Back Home (1965)/Mr. Tambourine Man (1965).