Us avançava fa unes setmanes, al post de Sleater-Kinney, que
tenia previst comentar alguns molt bons discos publicats en els darrers
mesos per bandes formades per noies, com han estat els de Wet Leg, o
liderades per elles, com The Beths, als que avui n'afegirem un més,
HORSEGIRL.
Un trio de Chicago, Illinois, creat l'any 2019 per unes estudiants
d'institut, les cantants, guitarristes i baixistes (tres funcions en les que
s'alternen) Nora Cheng i Penelope Lowenstein i la bateria Gigi
Reece, amb gustos musicals coincidents al voltant de bandes de l'escena del
rock alternatiu americà de les dècades dels 80 i 90, moltes d'elles
conegudes dels seguidors del blog, com Sonic Youth, Pavement,
Dinosaur Jr. o Yo La Tengo, de les quals en fan una enèsima
reivindicació, amb una entusiasta barreja d’indie-rock, post-punk,
noise i shoegazing que no fa més que perllongar la vigència
d'aquests estils.
Un grup que amb l'EP Horsegirl: Ballroom Dance Scene
(2020) va cridar l'atenció de Matador Records, amb qui, amb el productor
John Agnello als comandaments, han gravat un primer LP sorprenent, Versions
Of Modern Performance (2022). Un àlbum amb dotze tracks, tres
d'elles breus interludis instrumentals, que comença sensacionalment amb temes
com Anti-Glory, la CdD d'avui, i Beautiful Song, un dels dos,
juntament amb el que el tanca, Billy, publicat un any abans com a single,
en els que participen dos membres dels esmentats Sonic Youth, el bateria Steve
Shelley i el guitarrista Lee Ranaldo.
Un disc que us recomano i que estic segur que entusiasmarà a tots aquells
amants, com jo mateix, d'aquest "rock de guitarres" atemporal
al que a alguns els agradaria donar per extingit.
- HORSEGIRL. Anti-Glory. Versions Of Modern Performance (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada